Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Cavalls lluents m’empenyen a una gravetat vertiginosa…

 

Cavalls lluents m’empenyen
a una gravetat vertiginosa
terra endins, arrels arreu
cap aquest cos a redossa en la selva.

Cavalls em transporten alats
cel avall, a prades tumultuoses
moguts per la força de les teves mans
també de grat, guiats per l’apetit
d’esbarzers de passió i cabells d’heura.

 

(Rissos d’heura, Poblenou 1991-febrer 1992)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent