Res no s’acaba i tot comença

Bobò
l’has besat
acaronat
Has desitjat consumir-lo tu sola
i has xumat el seu sabor.
Li has perdut el gust
i li has absorbit el color.
L’has tastat
entusiasmada
una i altra vegada
com una mina ingent.
Inacabable por
de perdre’l per sempre,
malson incansable
de no tenir-ne un altre.

Bobò
ja en els lents dies
sols és un gust melós
que de mancat ja és amarg.

Plores comuna criatura
que ets sens Bobò
presa i atreta
d’altres bobòs inabastables.

         (Noemí, El Padró, gener-agost 1988)