Res no s’acaba i tot comença

Si l’he besada novament
atzarosa m’ha dit
de besar-la la primera.
El zel en l’obscuritat
és un bateig d’esclats
i d’espurnes en tacte i oïda.
Un nou foc i un bes imprevist,
quan m’ofereix una cirera
que duia a la cistella.
I la prenc a la sina
i al melic i pels ulls,
als precipicis pregons de l’ànima.
Si l’he besada constant
i l’he abraçada, l’última volta
sols duia
un pinyol entre les dents.

(Febre de nit, El Padró, 1988)