Res no s’acaba i tot comença

-Aquest mal de cap em deu ocultar algun maldecap…
I abaltit deixa caure el llibre
amb la ràdio encesa
i les veus dels Plathers.

Una altra vegada m’aprofundeixo
repetidament, una i una altra volta
en el mateix somni.
Cada vegada més accentuat i fons
l’adormiment al sofà, ja somiat.

Definitivament
-És el mateix de sempre…

El cérvol ocult apareix
en la fondària del bosc.
Les seves banyes refulgents el fiten
en brancatge i arrel.
Massís; d’un pèl de foc glaçat.

(Febre de nit, El Padró, 1988)