Res no s’acaba i tot comença

El poder en columna
i vastitud dominant.
On de trascantó
s’aixeca tot un cos
gebrat i brusent
rutilant.

Cames i tríceps
mans i coll
rudes amb fragilitat
i tacte.

Un dolmen de carn
i de suor incitativa
que la captiven
com els fruits que regalimen.

Aleshores ha xisclat
en veure un ratolí….

(Febre de nit, El Padró, 1988)