Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Filferro espinat i electritzat, contra tota veu bretona

 

Entre ombres i clars de sol
entre l’herba creixent, passa lentament
filferro espinat i electritzat
contra tota veu bretona.

Soldats afamats, ja instal·lats
són les gents més civils.
I els vellets desvalguts
passegen el gos i l’orgull
de les fetes a les guerres mundials
esperança soterrada de vençuts i damnats.

Entre ombres i clars de sol
per la gespa creixent, passen lentament
escolars repel·lents, de parlar gal
-contra tota veu bretona-
Filferro espinat i electritzat.

 

  (Com saba pacient… agost de 1988)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent