Res no s’acaba i tot comença

El corb m’ha visitat
ja per segona vegada
reiterant-se -el quimerut-
que vol menjar-se’m
quan seré mort.

No sé qui és més orat
ell o jo per escoltar-lo.
Però és cert, que part de mi
és ben morta. Amb aquests
quaranta-set anys que arrossego
i que porto massa endavant
massa, per parlar amb un corb.

I el quimerut vinga a fer-me el tato.
Quan d’amagatotis m’ha mostrat
el paradís.
És aleshores que m’he fet el mort
i se m’ha menjat la menjança
de pors i orgulls. I m’ha purgat el passat.

M’hi ha pujat i baixat
empassant-se cucs sorrers
verms del recel, de l’equilibri i fals esquemes.

A la impensada ha grallat fortament a l’alba.

-Sóc home nou.

(Febre de nit, El Padró, 1988)