El bloc del Director (ILC)

Dissabte va tenir lloc, dins el marc de la Setmana de Poesia de Barcelona, una nova marató poètica a la llibreria Catalònia, enguany titulada Un enemic del poble en homenatge a Joan Salvat-Papasseit. Hi vaig passar a mitja tarda i vaig tenir el privilegi de sentir la neboda de Salvat, Salomé Eleuterio, llegir un parell de poemes molt poc després que jo hi digués algunes de les Postals a les filles que el 1986 va donar a conèixer la Magrana en un bell llibre commemoratiu dels deu anys de l’editorial.

[…] 

La primera de les postals escrites a Salomé des de Cercedilla, el 12 de desembre del 1921, diu:

Estimada menuda:

Vet aquí aquesta nena, que es deu dir Salo9meta, com tu, i que ha agafat aquest llibre del seu papa per a arribar al mirall, perquè és molt presumida. Com que tu ja hi arribes, al mirall, el papa està segur que no faràs malbé la seva biblioteca, ans bé la guardaràs si la toquen els altres. Però mira que és prou, aquesta nena. Es deu creure que és sola en ser bonica! El papa té un retrat a la seva tauleta, on també hi ha una mama, amb una nena grassa i més maca que totes. I amb unes sabatetes, i un vestit i una gorra peluda molt gran, i aquesta nena, no.

Ui!, doncs què s’han pensat de la nena de la casa… Potser aquesta nena no té papa, ja ho veus. Tu sí que en tens de papa, oi Me? I que t’estima força, ja ho crec.

Després vaig llegir “El berenar a les roques”, poema de La gesta dels estels, publicat el 1922:

Jo seria el patró
d´aquell vaixell que es veu a l’horitzó
aniria més lluny               que l’horitzó

donaria a les noies el meu cor
i el tornaria a prendre
per donar-lo altre cop

—noies de tots els ports.
faria mirallets amb llurs ulls
i els meus ulls

les sabria albirar
de dalt del pal més alt

cantaria cançons com els marins de guerra:
duria uns pantalons acampanats de baix

NI SABRIA ELS MEUS FILLS QUAN
TORNARIA A TERRA

M’agrada trobar en les postals el mateix estil intuïtiu i de gran vitalitat expressiva de Salvat, lluminós fins i tot en els moments més greus (rellegiu “Tot l’enyor de demà“, si en dubteu), que fa grans i vigents els poemes.