Demà farà vuit dies de l’homenatge a Raimon Panikkar que va acollir, amb solemnitat i emoció, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
[…]
Hi van donar la benvinguda l’alcalde Jordi Hereu i el president Artur Mas, en un gest de reconeixement institucional imprescindible i afortunat. Després, Xavier Melloni, Jordi Pigem, Amador Vega, Joseph Prabhu i Milena Carrara van desgranar aspectes del pensament i l’activitat del savi de Tavertet, en una àgil successió d’intervencions totes pertinents. La música, primer de Bhakti Das i Griselda Cos, després de Jordi Savall i Montserrat Figueras, hi va posar un contrapunt adequat, com també ho va ser el moment inicial de silenci. Una tria de retalls d’intervencions a televisió i el testimoni des de la distància d’Antoni Bassas hi van acabar de donar el toc d’humanitat.
Hi vaig ser, convidat pels principals promotors de l’acte, Fragmenta Editorial i Casa Àsia, que juntament amb la Fundació Vivàrium vetllen ara perquè el testimoni i l’obra de Raimon Panikkar, sempre d’actualitat, no deixin de ser escoltats. I hi vaig ser de gust, no només per evocar aquells anys que pujava a Tavertet per preparar l’edició catalana d’Invitació a la saviesa i algun altre llibre, sinó per retre homenatge també en nom de la Institució a un dels grans homes de lletres, en un sentit generós i també necessari del terme, que el país ha donat al món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!