El bloc del Director (ILC)
Alguns fulls del dietari públic d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes 2007-2012
Màrius Torres a Sant Quirze Safaja
[…]
Margarida Prats, especialista en Torres i editora de la nova edicióde les seves poesies publicades enguany per Pagès, va guiar-nos-hi de manera exemplar. El primer punt de reunió va ser el Mas Blanc, on vam recordar les estades breus que hi va fer el poeta, els darrers anys, com si fossin pauses per descansar de la reclusió forçosa al sanatori, i s’hi van llegir alguns dels poemes que hi va escriure. A continuació ens vam traslladar fins al sanatori de Puig d’Olena: la sala del piano es conserva gairebé com aleshores, i dins l’habitació del malalt, tot i el canvi d’usos, et sembla que pots sentir aquella calma excessiva. En un recambró fosc s’acumulen aparells de raigs X i altres estris hospitalaris avui en desús. Des del jardí la vista allarga fins a Barcelona, i fins i tot la MAT sembla un punt bucòlica… Un cop a Sant Quirze, la pujada que du el nom del poeta ens va portar fins al cementiri. Hi va tenir lloc un dels moments més emotius, quan, tancada l’evocació que havia preparat Margarida Prats, va prendre la paraula Víctor Torres, germà de Màrius, que va dir de memòria el poema “Presència”, després d’explicar-ne les claus íntimes per relacionar-lo amb el record de la mare, i va llegir “La ciutat llunyana”.
Finalment, la petita era que hi ha davant l’ajuntament va acollir les prop de cent cinquanta persones presents per seguir la lectura a quatre veus -les del poeta de Lleida Jordi Pàmies, l’actriu valenciana Pepa López, la poets andorrana Teresa Colom i l’actor mallorquí Miquel Gelabert- que va tancar la celebració, sota una llum crepuscular de ple estiu del tot suggerent.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’extranya veure tan poc explicat el procés de la seva malaltia, l’estada al sanatori i la seva mort.
D’entrada, se’m fan evidents algunes preguntes mèdiques: ¿Era necessari ésser ingressat? ¿Com va anar? ¿Va servir de res? …
A més, el record que tenen els qui el tractaren a Sant Quirze sobre el què en Marius els dèia dels motius de la seva presència allí és ben diferent al què veig escrit.
Aquests homenatges em semblen una manera de recordar només la seva vàlua literaria bo i procurant oblidar-se del què ell vivia, sentia i pensava.