I, potser contra molts pronòsics, l’acte va ser una festa i amb èxit d’assistència. El va obrir una lectura de poemes de Joan Maragall per l’actriu Anna Zouari, que va posar l’auditori en la millor disposició per escoltar els elogis de l’assaig, que du el subtítol Pensament i religió en Joan Maragall. Va elogiar-lo primer Antoni Puigverd, que va destacar especialment la capacitat de l’autor de llegir Maragall com un contemporani. Va aprofundir-hi Xavier Melloni, que va comentar alguns fragments de textos de Maragall per remarcar com s’avancen als d’autors posteriors, sobretot de la literatura d’espiritualitat francesa. Va reblar-ho Francesco Ardolino, que amb bon humor va fer veure que discutia unes quantes tesis del llibre per acabar rendint-s’hi. Ignasi Moreta, autor i editor de l’obra, va tancar l’acte amb una defensa apassionada, però que no renunciava ni un bri al rigor intel·lectual, del seu interès per Maragall, l’home i el poeta, l’intel·lectual preocupat per la religió, contradictori i honest.
En sortir, segur que més d’un va córrer a rellegir el “Cant espiritual”. I a buscar-ne les claus en aquesta excepcional biografia de Maragall, centrada en la seva dimensió espiritual i religiosa, i tanmateix la més completa de les que tenim a l’abast, feliçment en l’equador de l’Any Maragall.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
víctor obiols ha respost el 30 Nov 2010 a les 16:44
Jo també hi era. Sessió rodona. Per l’excel·lent dicció de l’actriu Anna Zouari Argemí, pels parlaments d’en Melloni, d’en Puigverd, de l’Ardolino i la cloenda d’en Moreta. Com diria el David Xirgu: “Com pugen!!”. Que Maragall ens parli encara avui, com deia en Moreta, és significatiu. Però que hi hagi Moretes que el reinterpretin encara ho és més. A la sortida vaig fer-li la broma al Sr. Espar Ticó: “Ja veu que som un país de primera divisió, i no només pel Barça!”. Per tots els qui participem a l’Any Maragall, un recordatori: “El llistó està molt alt!”. Gràcies Oriol, per tota la bona feina que fas.