TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Després d’escoltar el famòs discurs de Rita Barberà a la Crida de les Falles d’enguany, Xavi Castillo va dir que penjava la perruca: el gag “Deijem passar el caloret de l’hivern” era insuperable i, per tant, ja no pagava la pena d’imitar Rita perquè qualsevol intent de millorar això era perdre el temps. Més recentment, Toni Soler també va anunciar que estava pensant de no tornar a imitar Rajoy al Polònia perquè superar la comicitat del seu gag a OndaCero era del tot impossible. Doncs bé, si jo fos un còmic i publiquès els meus acudits i gags en aquest bloc, també m’estaria plantejant de tancar-lo perquè l’anunci de l’arquebisbe de València de fer una pregària “por la unidad de España” em sembla d’una comicitat inigualable. “Vigilia de oración por España y su unidad”… Ho promet: si no fora perquè conec el tarannà nacionalcatolicista de Antonio Cañizares, pensaria que la convocatòria és cosa de la revista “Mongólia” o que aquest títol no és més que un nou capítol de Martínez el Facha, el famòs personatge de “El Jueves”. Però no: la iniciativa és real i seriosa. Pobre arquebisbe Cañizares… Amb el seu afany d’ajudar els unionistes en la seua nova creuada, no se n’adona que els ha fet un flac favor: d’aquesta iniciativa se’n desprén un missatge ben tragicòmic i desesperat: “Ya solo nos queda rezar…”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per la banda “sobiranista / independentista” també podem trobar exemples ben ximples. El darrer que he trobat, aquest: http://www.mon.cat/cat/notices/2015/09/als_cristians_catalans_davant_el_proces_d_independencia_151047.php
Tothom té el dret de ser nacionalcatòlic (ja sigui vessant espanyolista o vessant independentista), però farien bé, uns i altres, en deixar-se de tanta tonteria i falsetat, i en no adjudicar-se una representativitat (la dels cristians) que no tenen.
I seria una joia que ningú “utilitzés” [en la seva accepció de “putinejar”] les Escriptures per aconseguir objectius espuris.
Atentament
Totalment d’acord amb vosté, JR Riudoms. Tanmateix, des de la meva ignorància teològica, entenc que l’església s’hauria de posicionar envers els drets fonamentals de les persones i les nacions i el dret a l’autodeterminació és un dret reconegut internacionalment. No vull dir amb açò que l’església hagi de fer costat a la causa independentista catalana però, si més no, hauria de mostrar un respecte total i absolut envers aquest procés, cosa que l’església espanyola no fa en absolut. De fet, es posiciona descaradament a favor de la “indivisible unidad de España” cosa que recorda que els seus lligams amb el règim feixista de Franco encara perduren.
Atentament,
Didac
Gràcies per la resposta.
Potser li semblarà una adulació, però tinc més respecte a la seva [hipotètica] ignorància teològica que no pas la falsaria que mostra l’artícle del senyor Lluís Busquets i Grabulosa, per moltes llicències, doctorats i llibres publicats que aquest tingui (si més no, només cal fer la recerca dels versicles que indica l’artícle per adonar-se de la poca credibilitat dels seus arguments; o anomenar “elaboradíssima paràbola” l’episodi de l’home posseït per un esperit impur que podem trobar a Marc -que no Mateu…- 5:1-20).
Més val una persona humil que reconeix no conèixer gaire la teològia, que no pas un fabulador falsari amagat sota la màcula del coneixement.
Del senyor Cañizares, doncs tres quarts del mateix: un altre que vol fer anar l’aigua al seu molí.
Aquest parell de personatges són exemplars de l’església catòlica apostòlica i romana, que té la [santa] seu a la ciutat-Estat del Vaticà… ara per ara.
Per sort, d’esglésies anomenades cristianes n’hi han més, i moltes d’elles tenen com a fonament doctrinal la Bíblia.
Atentament, i bon dissabte