TocDeQueda

Escolte Josep Borrell al programa “el Intermedio” de la Sexta. Li fan una breu entrevista amb motiu de -aparentment- la publicació de “Las cuentas y los cuentos de la independencia” (Catarata), un llibre que ha escrit conjuntament amb Joan Llorach i que, només de llegir-ne el títol, hom pot deduir-ne la seva natura pamfletària. La veritat és que no m’interesa massa l’anomenat “ball de xifres” en el qual estem immersos perquè cadascú se les cuina com bonament vol i en destaca, disfressa o el·lideix aquelles que més li convé. Tanmateix, de seguida me n’adone que l’entrevista té molt poc a veure amb el llibre i molt a veure amb una altra entrevista, de molta més categoria, que Ana Pastor li havia fet a Artur Mas un dia abans, també a la Sexta. De fet, durant els cinc minuts que dura l’entrevista, el senyor Borrell es dedica bàsicament a burlar-se de Mas i del procés amb una prepotència de setciències educat que ni el Marhuenda. I, fent gala de la seva qualitat d’expresident del Parlament Europeu i “expert” en el tema d’entrar i sortir de la UE, llig la següent bafarada legal sobre la Resolució del Comité de les Regions d’Europa :

“Recuerdo: En el caso de que una region de un estado miembro obtuviese la independencia, se constituyera en estado independiente y quisiera integrarse en la UE, tendría que presentar una candidatura oficial al Consejo y seguir el procedimiento de adhesión del articulo tal que establece que tendría que recibir el voto unánime de los demás estados… Lo repito o está lo bastante claro?”.

Òbviament, Borrell, amb el seu somriure burlesc i condescendent, està dient que Catalunya quedaria necessàriament fora de la UE perquè, si més no, un Estat membre -Espanya- mai no donaria el seu vot favorable a l’adhesió de Catalunya. És molt bàsic i simple, no? Molt bé. Imaginem, doncs, una Catalunya fora de la UE per l’obstinació d’un Estat membre. Imaginem que Catalunya s’ha de buscar la vida per evitar l’aïllament. I, posats a imaginar, imaginem que Catalunya proposa Rússia -que sí ha reconegut la seva independència per fer la guitza a Espanya i a la UE- de tenir una base naval al mediterrani occidental per a la seva flota a canvi de gas i petroli. Imaginem que Rússia accepta de bon grat el tractat bilateral per una qüestió geoestratègica. I, per últim, imagineu la cara dels diplomàtics europeus… Ara què, Borrell? Adherim Catalunya a la UE o deixem que s’instal·le una base de submarins russos a les illes Formiga?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!