Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Hi ha històries de futbol que et deixen al·lucinat i a les que cal retre homenatge. Una d’aquestes és la dels jugadors del Start de Kiev que l’any 1942 van ser afussellats pel nazis per mantenir la seva dignitat.
Vaig conèixer aquesta història perquè Eduardo Galeano la citava en llibre que recomano en el primer post d’aquest diari. Em va semblar una història tràgica i alhora heroica que hem va obligar a googlejar per trobar més informació.
L’any 1941, en plena II Guerra Mundial els nazis entraven a la URSS i la ciutat de Kiev era bombardejada. Milers de persones es van haver de refugiar a l’Estadi del Dinamo que en aquells moments era un dels millors equips d’europa. A oïdes dels alemanys va arribar el rumor que cap equip nazi podria vèncer a l’equip d’aquell estadi.
Els ocupants van decidir organitzar uns partits contra el Dinamo que va haver de reforçar-se amb jugadors de l’altre equip de la ciutat, el Lokomotiv i renombrar-se com a Start de Kiev. Un rere l’atre, els ucranians contaven els seus partits per victòries.
El 9 d’agost de 1942 van jugar contra la Lufftwafe, el conjunt de les forces aèries dels nazis. Diu la crònica que els futbolistes de Kiev estaven dèbils per la fam mentre que els nazis, forts i ben alimentats, es dedicaven a practicar el joc brut amb el consentiment de l’arbitre. Però el bon toc de pilota dels ocupats es va anar imposant als ocupants i el Start ja anava per davant en el descans. El general Major Eberhardt, cap de l’ocupació nazi, va baixar al vestidor a la mitja part per advertir als locals que l’equip de les Forces Armades Alemanyes no havia perdut mai i que això no passaria en territori ocupat.
Els jugadors del Start van decidir seguir el seu capità quan els va dir: "és millor morir amb esperança que viure amb deshonor" i van acabar guanyant el partit. S’explica que en el cinquè gol, la delegació oficial va decidir retirar-se de l’estadi davant dels crits dels aficionats ucranians que, tot i que estaven morts de gana per les penúries de l’ocupació, treien forces per animar al seu equip i celebrar la victòria.
Quan l’arbitre va pitar el final, van fer pujar a tots els integrants del Start a un camió i a Baby Yard, van afusellar a Mykola Trusevich, Ivan Kuzmenko, Olexiy Klimenko y Mykola Korotkikh. Diuen que encara duien posada la samarreta del partit. Altres jugadors de l’equip van morir deportats en camps de concentració nazis.
Al centre de Kiev hi ha una estàtua que recorda i ret homenatge als seus jugadors considerats avui herois nacionals. També es diu que tota persona que conserva la entrada del "partit de la mort" pot accedir de forma gratuïta a veure els partits del Dinamo.
… des d’aquí el meu homenatge a aquells jugadors i, des d’avui el Dinamo de Kiev estarà als meus enllaços de "Els que són més que un club" i en un raconet del meu cor.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta història poc té a veure amb el futbol, però molt amb l’esport en general i sobretot amb la dignitat de les persones. Una història que com moltes altres mai prou recordades, ens ha de fer reflexionar un moment i tenir-les present sempre en la nostra vida quotidiana.
Gràcies per explicar-nos aquesta història.