Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Romario no és el millor jugador que he vist,
però si un dels personatges més interessants del futbol modern. En la seva carrera ha demostrat que no cal ser un atleta per convertir-se
en un crac mundial de l?esport més seguit del planeta. Baixet, panxut, dropo, noctàmbul…
l?ídol de tots aquells que no fem 1,80 ni tenim una tableta de xocolata a les
abdominals. I també l’evidència que en aquesta vida no tot és pot aprendre i que, per molt que t?hi esforcis, hi ha gent a qui els va tocar tenir un guant
al peu mentre altres tenim un tronc per cama.
Més fiestero que el Neng de Castefa, diu la llegenda
que de nit no podies trobar-lo mai al llit (sol). Tots els entrenadors van intentar
domesticar-lo: volien fer-lo córrer, pretenien que s?entrenés i que abandonés
la seva permanent febre del dissabte a la nit. Però de la mateixa manera que si a Ronaldinho li treus el
somriure passa a ser un jugador mediocre, tothom sap que un Romario sense festa no hauria passat de ser la versió brasilera de Marianico el corto.
Per aquest motiu dic que Romario ja porta més
de mil gols, perquè hem d?entendre el personatge en tota la seva magnitud. No podem
limitar-nos a contar només els gols que ha marcat dins del terreny de joc, cal
tenir en compte la quantitat ingent de gols que va marcar a fora dels estadis. Que li ho
preguntin a Sonia Monroy i a totes les noies de Castelldefels i Sitges. Quin
crac.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…l’admiració pels gols al camp i (hi ha que confessar-ho) l’enveja pels gols de fora del camp.
Ha sigut un dels més grans, sens dubte.
Romario ha sido el mejor jugador de la historia por la potencia y calidad que atesoraba en todo su cuerpo, pero decir que romario no era un atleta es una equivocación.
Romario en 3 segundos le sacaba a los defensas mas de 2 metros, con eso te aclaro que el fisico de Romario por el sprint que tenia ha sido único.