Del Sud
Crònica d'un llibre
L’any 2009 passarà a la història de l’esport català, sense dubte, pel triplet del Barça. Moments històrics com el gol in extremis d’Iniesta davant del Chelsea, les espectaculars finals contra el Manchester United o l’Athletic, les nombroses golejades aconseguides a la Lliga i, com no, el 2-6 en casa del Reial Madrid són ja fites inoblidables que, qui més i qui menys, explicarem als nostres néts en la tranquil·litat de la llar futura.
No obstant això, l’any 2009 ens va portar un altre èxit esportiu de primera magnitud: la victòria de l’USAP, l’equip de rugbi de Perpinyà, a la final de la Lliga francesa, en un estadi de París ple a vessar de senyeres on l’equip català va guanyar un torneig que se li resistia des de feia ben bé mig segle. I a la Catalunya del Nord, on ens consta que també s’han seguit amb devoció els èxits blau-grana, això ha desfermat una autèntica bogeria.
Caminant pels carrers de Perpinyà, no ens podem estar de gastar dos euros per comprar l’especial de L’Independant Catalan, un dels diaris de referència de la ciutat, sobre la victòria de l’USAP. Malauradament, el 95% del suplement està en francés, tret d’un petit requadre que, sota l’epígraf En català, si us plau, recull algunes mostres d’ànim i satisfacció d’aficionats de l’equip en la nostra llengua; també, si més no, alguns dels patrocinadors empren el català, amb frases de suport com “És nostre! Gràcies USAP!” o “Tots amb l’USAP a París!”.
Però, com ja vam comentar en un altre post, aquesta escasa presència de la llengua pròpia no evita que la victòria usapista s’haja viscut com una gran fita de l’esport català. El suplement de L’Independant no deixa lloc a cap dubte: “La victoire de tout un pouple: nous, les Catalans!”; així es titula l’article que obre l’especial, signat per Christian Bourquin, president del Consell General del departament dels Pirineus Orientals, on està encabida la Catalunya del Nord.
El suplement és un seguit d’imatges de la victòria, amb milers de senyeres flamejant al cel de París, i una mena de resum de l’exitosa temporada. A més, hi ha dues pàgines dels jugardors nord-catalans de l’USAP, aquells que han defensat els colors de l’equip que, a més, sentien com a propi: Jean-Pierre Pérez, Jerôme Porical, David Marty, Farid Sid, Guilhem Guirado, Nicolas Mas, Olivier Olibeau i Guillaume Vilaceca són com els Puyol, Xavi, Bojan o Piqué locals, els homes de la casa que han col·laborat en el gran èxit.
I està clar: només es tracta d’un esport. Però és una expressió col·lectiva i un crit de catalanitat més en una activitat humana que mou a milers i milers de persones. I nosaltres, des de València, una ciutat on el rugbi té un paper molt secundari, a més de 530 quilòmetres de Perpinyà, felicitem l’USAP i participem d’aquest èxit “de tot un poble”. Enhorabona!
(A la imatge, l’afició de l’USAP enlaira centenars de senyeres -fins i tot, estelades- en un partit de l’equip català a Biarritz, a Iparralde, en la zona nord d’Euskal Herria. Baix, us deixem un petit àlbum fotogràfic sobre la victòria de l’USAP en la lliga francesa.)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És un simptoma molt clar del nacionaista que tot allò que l’envolta ha de tindre un objectiu: l’independència o com ells diuen “fer país”.
En aquest cas, el rugbi, un esport que segueix a València molt poca gent, és utilitzat per a una finalitat política. Ja han politizat altres esports com el joquei, i per què no utilitzar els que fagen falta per a la finalitat abans esmenada?
Per a trencar eixe marc nacionalista hi ha que canviar el discurs. La lliga l’ha guanyada un equip d’esportistes que gaudeixen de practicar-lo, i que són aliens a la seua utilització política.
Hi ha que detectar eixos discursos per a no caure en ells. Els no nacionalistes que busquem que no ens lleven la nostra llibertat a València, Catalunya, la resta d’Espanya i el món, hem de coneixer el llenguatge dels nacionalistes per defensar-se d’ells.
Per cert, enhorabona als guanyadors!