Plaça de la Vila

www.cupvila.cat
info@cupvila.cat

A principis d’aquesta legislatura l?equip de govern municipal format
per PSC-IC va aprovar el nou Pla Urbanístic Municipal (conegut sota les
sigles de POUM) amb el suport del PP i d?ERC. Al llarg de la
legislatura (maig 2003- maig 2007), l?equip de govern municipal (PSC-IC
i ERC) ha defensat reiteradament aquest projecte com un model de
creixement urbanístic sostenible, davant l?oposició i la crítica
realitzades per la CUP sobre el model de creixement derivat del nou Pla
Urbanístic.

Els arguments esgrimits per la CUP són, des d?una òptica ecològica i
de desenvolupament, força lògics: el creixement urbà ha de ser coherent
amb el creixement demogràfic, equilibrat, respectuós amb el territori
i, en última instància, ha d’estar al servei dels ciutadans i
ciutadanes. Ens oposem, per tant, a un model de creixement urbanístic
que pretén saciar les ànsies de desconcentració urbana de l?àrea
metropolitana i les empreses constructores del sector, que es
converteixi en el refugi especulatiu de qualsevol i que no respecti les
quotes mínimes fixades de protecció oficial. Entenem, doncs, que el
creixement sostenible i sostingut és racional i, respectuós amb el
territori i amb les persones, amb l?objectiu d?oferir un dret: el dret
de l?habitatge.

No ens oposem, com alguns han intentat donar a
entendre, al creixement de la vila, sinó a un tipus de creixement
urbanístic que creiem que no respon a un model sostenible. Però les
paraules es converteixen en fets quan posem les dades sobre la taula:

Les
dades, tal com podem observar en la taula, ens donen els següents
resultats: segons el volum de construcció, el creixement urbanístic
plantejat per l?actual equip de govern, Vilafranca tindria una població
potencial per al 2017 de 53.000 persones, és a dir, 16.000 més de les
que té actualment (quasi la meitat). I tot això en un període de temps
de 10 anys! Pot assumir un municipi com Vilafranca tal creixement
demogràfic de població en un breu període de temps? Amb aquestes dades
es posa en evidència que el model de desenvolupament urbanístic
suposadament sostenible no és tal, sinó més aviat un creixement
accelerat, agressiu amb el territori i al servei dels interessos
empresarials. O potser ens diran que és un model al servei de la
ciutadania?

En cas contrari, l?equip de govern (PSC-IC i ERC)
ens hauria de garantir que en 10 anys Vilafranca tindrà dos hospitals,
dues biblioteques, el doble de freqüència de pas de trens, el doble de
col·legis públics i un llarg etcètera per donar cobertura als serveis
bàsics de la població.

Hem de pensar també que, juntament amb
aquest augment de construcció i de població, es produirà un creixement
paral·lel del parc de vehicles de la vila. Això vol dir un increment
substancial dels problemes de trànsit i d’aparcament, que ja són
notoris. Si ens fixem en la taula que segueix a continuació podrem
veure l?augment de vehicles que s?ha produït en els últims anys. Si
projectem el volum de turismes a Vilafranca pel 2016, en funció del
creixement de població previst, hi haurà poc més de 24.000 cotxes
(8.000 més dels actuals).

Un
altre dels arguments utilitzats per l?equip de govern és que la
construcció de nous habitatges respon a la premissa perquè tothom
tingui accés a un habitatge digne, és a dir, per a fer accessible
l?habitatge a la població. Tal com podem veure en la taula, només un 7%
dels habitatges que es construiran seran de protecció oficial. Cal
tenir en compte que la legislació vigent fixa el mínim en un 20%.

Per
tant, quan l?equip de govern parla de creixement sostenible, ens
agradaria saber a què es refereix exactament, perquè les previsions que
s?han realitzat demostren tot el contrari. O potser és aquesta la vila
que volem per a les futures generacions? Una Vilafranca hipotecada amb
el territori (de la vinya al ciment), amb noves línies d?alta tensió
elèctrica per donar cobriment a totes les necessitats que sorgiran, a
un volum de residus que multiplicarà l?actual. On posarem tota la
merda? (amb perdó).

Nosaltres, la CUP, no volem convertir el
Penedès i Vilafranca en un nou Vallès o Barcelonès, sense sòl, sense
espai agrícola ni forestal, sense identitat pròpia amb el territori.
Només demanem les coses clares i coherents: un creixement sostenible
real per a Vilafranca!

Llorenç Casanova
Publicat al periòdic l’Arrel, gener de 2007.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!