Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

24 d'octubre de 2006
Eleccions 2006
16 comentaris

Esquerra serà decisiva, segons l’enquesta d’El Periódico

El Periódico publica avui una enquesta que atorga la victòria a CiU (47-49 escons), però dibuixa un escenari en què el tripartit d’esquerres es podria reeditar còmodament. El PSC (39-41), ERC (19-20) i ICV-EUiA (12-13) sumarien majoria absoluta, comptant-ho per la franja baixa. El PP (14-15) no jugaria cap paper. Notaris al marge. Aquesta enquesta, però, també posa de manifest que el pacte nacionalista CiU-ERC seria factible, sumant per la franja alta.

No obstant, i això és una constant a les enquestes dels últims dies, els ciutadans serien més partidaris d’un pacte CiU–PSC (la sociovergència, que jo anomeno convergelisme) que no pas d’un tripartit d’esquerres. ¿I el pacte nacional, ningú no el vol? Hi ha dues coincidències demoscòpiques: CiU guanya en vots i escons, i ERC torna a tenir la clau. Mal que li pesi a molts.

La sociovergència, però, no ressorgeix només a les enquestes. Diversos diaris publiquen aquest dimarts que Artur Mas i José Montilla es van reunir en secret al juny, abans que Pasqual Maragall llencés la tovallola i anunciés la seva retirada provocada per la pressió de José Luis Rodríguez Zapatero. Amb quin objectiu? L’exploració de possibles pactes per a la Catalunya post-referèndum, és a dir, per a la Catalunya encaixada en l’Estat plurinacional que no respecta els estatuts aprovats en parlaments sobirans com el català. ¿Si després de Doñana Confidencial es publica l’idil·li secret entre Mas i Montilla per conspirar contra Maragall, perquè el candidat socialista nega ara qualsevol possibilitat de gran coalició?

¿Qui decidirà, senyor Montilla, si es donen circumstàncies d’emergència per justificar la grossen koalizionen PSOE-CDC-UDC-PSC? ¿Zapatero? En aquest sentit, el pronunciament d’ERC és claríssim, i s’agraeix. El pacte (un culebrot que ja genera més interès que no pas l’escrutini de Tots Sants) no serà resultat d’una decisió presa a Madrid si depèn dels independentistes. ¿Pot Montilla, el de les mans lliures, afirmar el mateix que Joan Puigcercós? Mentrestant, aliè a les crides al vot útil dels nacionalistes i les pressions prepactistes de totes bandes, Josep-Lluís Carod-Rovira fa discurs d’estat.

El Periódico apunta a una suposada caiguda de l’expectativa de vot a Artur Mas. De tres punts, diuen. En canvi, aquest dilluns l’emissora del conde Godó  RAC1 oferia la setena entrega del seu ja popular Racòmetre (pdf, de 10 planes), molt allunyada de l’enquesta del diari. De fet, CiU pujaria fins a 52-54 (6 o 8 més que el 2003); el PSC es quedaria en 35-37 (en perdria entre 5 i 7); ERC passaria a 20-21 (2 o 3 menys); ICV–EUiA faria 10-13 (pujaria entre 1 i 4); i el PP 14-15, és a dir que seguiria com està o amb un escó menys.

Diumenge, tant El País com La Razón van publicar enquestes també. L’enquesta (de pagament) d’El País apuntava a un anomenat "empat tècnic" entre CiU (45) i el PSC (42-43), un resultat ajustat que només indiquen els sondejos dels mitjans del grup Prisa.

[Josep Martorell, dirigent d’Unió: Algú es farà mal de tant retocar les enquestes i Resum setmanal d’enquestes, i en Francino que passa comptes]

[Carles Ribera, periodista blocaire d’El Punt: Enquestes de sastreria]

Als treballs, cuinats amb massa cocció o no, la majoria creu que Mas (entrevistat per Gemma Aguilera, de Tribuna Catalana) serà President de Catalunya, i només un 24% que ho serà el despert candidat socialista. L’enquesta de La Razón va en la línia també d’un resultat apretat. En qualevol cas, cap enquesta dóna la victòria als socialistes, malgrat haver ocupat la Presidència de la Generalitat els últims tres anys. Mas, que aposta al tot o res, arriba a l’equador de la campanya com a favorit.

Alguns socialistes pretenen inclús vincular el resultat de Tots Sants amb el futur de la vicepresidenta espanyola Maria Teresa Fernández de la Vega, que tindria una discutida sortida de l’executiu de Zapatero. Relacionar una cosa amb l’altra té un alt nivell de surrealisme, però analistes periodístics propers a Ferraz s’hi abonen i tot.

No tot s’acaba amb els clàssics pásalo de Madrid. On també hi ha campanyes de suport i recerca d’adhesions és a la bloquesfera política catalana, o catosfera política. Amb Montilla President, de la colla de l’ex-Iniciativa José Luis López Bulla. Adhesions, del bloc recent anomenat Més progrés Més socialisme.

[Racó Català: Especial anuncis electorals i Jocs polítics durant la campanya]

[Il·lustració: acudit de Ferreres, divendres passat a El Periódico]

________________________________

Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006

  3. No ho serà. Els seus vots ja sabem on van i no hi hauràn  sorpreses. Decisiva serà la suma que aconsegueixi el tripartit. Ara només cal, que aquesta vegada res i ningú divideixi als catalans. L’enquesta només és una petita mostra de la destructiva ofensiva socialista que ens ve a sobre i que va directament contra Catalunya. Avui ha començat.

    Respon

  4. Per molt que s’escridassin entre CiU i PSC per fer-nos creure que estan barallats, això està dat i beneït.  En superMas serà president gràcies al PSOE.

    Què fot en Montilla conservant l’acta de diputat a Madrid (i com és que no en parla ningú)?

    Quina esquizofrènia porten a CiU fent campanya contra el mateix PSOE al que li voten els pressupostos gratis (uns pressupostos que no compleixen ni l’Estatut de Liliput)? O no és tanta esquizofrènia??? 

    Si hechos son amores … Deu n’hi do l’enamorament que porten els sociates i CiU!!!  Al gener, quan alguns vam començar a parlar de la sociovergencia, de la possible voladura controlada del tripartit i de la jubilació d’en Maragall, ens deien de tot…. Fins ara, ha sortit tot calcat.

    En fi, que per mi l’única incògnita és saber si la laca d’en Mas està inclosa a la disposició addicional tercera o bé la importarà en Teixidoff de l’Europa de l’Est.

    Respon

  7. CiU s’equivoca, atacant ERC i demanant el vot "útil" (?) sobiranista. La gent no és ruc. De manipulacions i prepotència, ja n’estem farts. I també n’hem tingut prou de més de dues dècades de crides a un fals patriotisme (ep! només en època electoral)

    Respon

  8. Apunts de campanya: Montilla

    General — Enviat per 1707 @ 09:20

    Montilla ha contestat a la proposta de Carod sobre la possibilitat que des de Catalunya es puguin convocar referèndums —la qual cosa deixaria oberta la porta a un referèndum d’autodeterminació— que està en desacord amb el fet que Catalunya tingui la capacitat a exercir el dret a l’autodeterminació.

    Pensem-hi un moment. Això ho diu un paio que està casat en segones núpcies. I direu, què hi té a veure? Doncs molt, perquè això és fer trampes.

    Ens expliquem. Al Col·lectiu estem totalment d’acord que hi hagi una llei del divorci, tot i que, ara mateix, de nosaltres no n’hi cap que s’hagi divorciat mai, ni de moment pensi fer-ho. I no pas per motius ideològics ni religiosos, sinó perquè estem a gust amb la nostra parella. El fet que nosaltres no ens vulguem divorciar no implica que vulguem evitar que altres ho facin, perquè, a diferència del senyor Montilla, som autèntics demòcrates, i no volem prendre a ningú el dret a decidir, i més si no es troba bé amb la seua parella —qui som per obligar-lo a conviure amb algú que no estima—..

    Montilla, que com a gestor és un mediocre i un pèssim polític, té la sort que el seu partit controla una part molt important de la premsa que es llegeix a Catalunya, i a més a les eleccions es nodreix bàsicament d’un vot indentitari i ètnic, ja que el paio és incapaç d’aguantar una simple entrevista, perquè està massa acostumat que la crosta mediàtica del país li rigui les gràcies.

    Nosaltes li volem exigir —tot i que ja sabem que no ens farà cas— que lluiti per la democràcia i pel dret d’autodeterminació de Catalunya, encara que després, quan arribi el moment, treballi per continuar sent espanyol —com de fet ja fa ara— perquè la democràcia també és defensar els drets d’altri, fins i tot quan tu mateix de forma voluntària renuncies a aquest dret perquè no hi estàs d’acord.

    Segur que el senyor Montilla compartiria amb nosaltres que pel fet que no siguis homosexual, no vol dir estiguis en contra que les persones que escullen aquesta opció sexual puguin exercir els seus drets, per exemple el del matrimoni.

    Per què això que és tan fàcil d’entendre pel que fa a les relacions de parella o en l’elecció de l’opció sexual, és tan difícil de comprendre pel que fa a l’adscripció nacional? Per què els que no volem ser espanyols no tenim el dret fonamental a decidir que tenen altres col·lectius.

    Senyor Montilla, si ets un verdader demòcrata has de defensar el dret a l’autodeterminació.. i, si no, torna amb la teva primera dona.

    Col.lectiu 1707

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!