A la pàgina 11 del periòdic Levante d’avui, 20 de setembre, secció “Comunidad Valenciana“, hi trobem dues notícies que fan de la coincidència aclariment. A la de l’esquerra trobem el falangista García Sentandreu, pare prior del partit Caolición Valenciana y de la Jons. El titular diu així: “Coalición Valenciana y España 2000 han convocado manifestaciones
En comentaris a posts anteriors, hi ha hagut alguna referència al discurs de la centralitat del Bloc. En això de la centralitat fa temps que el Bloc s’hi escarrassa. Em sembla una bona idea. Però cal ser conseqüents. No es pot barrejar la centralitat i l’esquerra. Almenys la centralitat amb l’esquerra que diríem transformadora. Amb
Si no ho he entès malament, el domini .cat ens reconeix com a comunitat cultural, lingüística, dins la globalitat internètica. Si volem dir-ho així -de fet és així- el domini .cat ens reconeix com a nació cultural. Si el reconeixement haguera estat polític, com a nació o estat independent -o gairebé-, el domini hauria estat
Aquesta nit, dessonillat i desficiós per culpa de la frescor nocturna que m’ha sorprès amb el llit vestit només amb el llençol… aquesta nit, deia, dessonillat i desficiós, m’ha caigut al pensament una pregunta ara per ara sense resposta, però intrigant: A què es dedicarà el Molt Honorable Francisco Camps quan deixarà de ser President
Ja fa algunes setmanes que tinc entre els enllaços de preferència que trobareu a la vostra dreta aquest d’Art i patrimoni. Alimenta i manté aquesta pàgina un bon amic i compatriota dels extramurs de Xàtiva: Josep Lluís Cebrian i Molina. La seua ajuda va ser fonamenal quan vaig haver d’escriure Passejant per la Costera, un
ERC té 23 escons al Parlament de Catalunya, un 16 % de vots, i 8 escons d’un total de 350 al Congrés espanyol. Al meu parer, la decisió de confluir en el tripartit d’esquerres va ser una decisió encertada. Tanmateix, a dia d’avui, ha resultat ser, dissortadament, un pacte com els que advertia de no
Diu la notícia que Maragall proposa usar el terme Euroregió en comptes de Països Catalans “per no ofendre el País Valencià i les Illes Balears”. Dubte que l’actual president de la Generalitat de Catalunya, sent com és espanyol, haja usat mai el terme Països Catalans. I si els proscriurà per no ofendre, faena de bades
A la Catalunya Nord els gavatxos continuen amb la seua idea d’exterminar el català i la cultura catalana. Higiene francesa Treblinka: Soyez propes, si cal per collons. Així tenim que per collons la Septimània, que per collons La Marsellesa a les escoles… Quan som menuts la família ens ensenya les normes socials que hem de
Aquesta mena de “reflexions” no caldria ni intentar-les si no fóra per la manipulació grossera i contumaç a què el PP ens ha sotmès amb la qüestió hídrica. Una manipulació que no té altre objectiu que aconseguir aigua per als seus negocis urbanístics. El PP no ha dubtat a crispar la societat, a enfrontar-la, per
Fa uns anys va tenir molt d’èxit un fulletó televisiu que es deia “Los ricos también lloran”. Una veïna meua, vídua i càustica, solia retrucar que ja li agradaria a ella plorar del mal dels rics. L’alcalde del PP de la població d’Utiel, a la “valencia castellana” que diuen ells, ha volgut pujar el bram
Recupere un article publicat al periòdic Levante el 7 de maig de 1998. L’article, però, va publicar-se amb el títol mutilat: “El pacte per la llengua”. Potser perquè no cabia en la caixa on havien d’encabir l’article o perquè l’encarregat/da de repassar-lo desconeixia el significat de l’expressió “tirar a pacte”, i em va tirar a
El capitalisme és immoral, indecent i inhumà. Tant se val que s’adorne amb bijouteria d’humanisme, de liberalisme o de suat democratisme. El capitalisme es fonamenta en l’explotació dels éssers humans, la destrucció de l’entorn vital de les persones, l’explotació totalitària dels recursos naturals, la negació de drets i llibertats… Si pels capitalistes fóra encara viuríem
Article que vaig publicar al periòdic d’Alcoi Ciudad, novembre de 2003. Valencià o català La nostra llengua ha rebut al País Valencià una doble denominació, tradicional i científica: valencià i català. L’hem emprada sense caure en cap d’incongruència, atès que en el moment d’escriure hem seguit una única normativa, unitària i alhora plural i flexible.
És ben eloqüent el que ha passat, durant les festes majors, a la Llosa de Ranes. Població de la Costera en mans del PP. Eloqüent i indignant. Ahir va tenir lloc la “poalà”, acte festiu que, com podrà deduir-se, consisteix en una batalla a poalades d’aigua. En anys anteriors, la participació no era gaire nombrosa:
Aquesta fotografia la publica avui el periòdic Levante i porta la firma de l’agència de notícies EFE. És una foto que expressa sentiments polítics profunds. Sentiments d’amor, i pleitesia. Fixeu-vos com J.I. Pla (i pansit), líder del PSOE valencià, mira el líder del PP valencià, Francisco Camps (de golf). Mirada de talpó, ulls enxiquits, que