Cucarella

A banda de l’inefable
Alfonso Rus, Arrier Major dels burros de Xàtiva, en aquesta ciutat, dita la Socarrada, tenim unes
quantes més de peladilles amargues. Com ara un tal Arturo Climent Bonafé, àlies
l’Abat, perquè ho és, d’Abat: de la
Col·legiata i Basílica Menor Santa Maria la Major, àlies la Seu.

Aquest personatge és
paradigma del clergat que beu i s’alimenta del negre blat d’odi que sembra la Cope. Devot ulls a cegues de
pujar als altar els patètics “mártires por la fe”, que com tothom sap ni
moriren màrtirs ni per la fe. Sospite que, d’haver viscut en aquells anys
convulsos de la guerra i, sobretot, de la posguerra, aquest Abat seria, sens
dubte, capellà castrense, i absoldria sense compungiment ni recança els militars
i els paramilitars colpistes que segaren centenars de vides humanes contra els
murs dels cementeris, en els camins, vora les carreteres, menystenint ell també,
com aquells que ja ho feren sense penediment, el cinquè manament i el perdó a
l’enemic, preceptes molt cristians però gens catòlics, com ens ha demostrat la
història.

És aquest Abat qui va
llançar la seu fatwa particular
contra el nostre estimat còmic o bufó a la manera de Fo Xavier Castillo. Segons
la versió oficial, per haver escarnit amb la seua clavada imitació aquell papa
que va rodar pel món més que un xavo fals, Joan Pau II, àlies Papa Wojty?a.

I encara us en diré
més, d’aquest singular Abat de braç en alt i puny tancat, i no per roig –no ho
mane Déu!, se n’exclamaria–, sinó per agarrat: és un declarat enemic de la
processó cívica del Corpus; processó que havia gairebé desaparegut, però que
d’ençà dels anys 80, gràcies a l’Associació d’Amics dels Corpus i dels
col·legis de Xàtiva, cada un dels quals s’encarrega d’ensenyar i ballar les
diferents danses, ha reviscolat i avui és un espectacle que val la pena
contemplar. Tanmateix, aquest Abat tan integrista s’ha pronunciat reiteradament
contra aquesta processó, per contenir –diu ell– massa elements pagans. Ara sí
que ens ha boixat, l’Abat! Que file així de prim, que file, i es quedarà com
sant Paulí (una mà en la bossa i una altra en el florí!), perquè, com tothom
sap, la majoria de les tradicions catòliques –i moltes de les cristianes, en
general–, provenen del món pagà, les quals l’església catòlica se les ha
apropiades i reconvertides fins ara sense cap mania, des del Nadal solar a les
agrícoles i procreatives expansions pasqüeres. Lleva-li-la, lleva-li-la, Abat,
la crosta pagana i veuràs què queda del catolicisme “original”.

I l’última –per ara–,
de l’Abat de la Seu:
farà pagar dos euros més (a banda del que cobra per entrar al museu parroquial)
per visitar la part posterior de l’altar i algunes obres d’art que diu haver
amprat i adquirit. Argumenta el tal Abat que amb motiu de l’exposició –que fa
no res que s’ha desmuntat– “La llum de les imatges” s’han hagut de realitzar
algunes obres. Calla, l’Abat, que la restauració de la Seu l’hem pagada entre tots:
moros, cristians i avellanencs, perquè s’ha fet amb càrrec als pressupostos
públics de la Geenralitat
Valenciana. Calla, l’Abat, que durant tot el temps que ha
estat la Seu en
obres i albergant l’exposició ha celebrar misses a l’església de Sant Francesc,
de propietat municipal, i que per aquesta ocupació no ha pagat un sol euro de
lloguer. I no prou satisfet amb aquest usdefruit per la cara, ara ens amenaça
que vol continuar celebrant-hi misses. Els seus antecessors en el càrrec (ni
els mitrats i ni els premitrats) no s’interessaren tant per l’ús profà d’aquesta
església, d’estil gòtic català o de conquesta, en tots els anys en què un cert empresari
i beato de Xàtiva la va usar com a mundana sala de projecció cinematogràfica,
el popular Cine Gregorio (per don Gregorio Molina). En fi, que a aquest Abat
només li faltava afegir al llistat de pecats que ha reunit amb tanta devoció el
de la usura.

Com proclamaven els
nostres avantpassats revolucionaris, i bons coneixedors de la pasta de què està
feta aquesta cúria: Foc al clero i planteu vinya!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!