Obrint Pas: Diari d'una gira

Des de l’Aplec Arrels de Xàbia fem una hora de viatge fins a casa, on dormirem avui. Arribem al voltant de les 08:00h del matí i a les 12:00h ja estem de nou alçats i disposats a pujar a la furgoneta. Ens esperen 6 llargues hores de viatge creuant els Pirineus fins arribar a Prada de Conflent, on des de fa 34 anys se celebra la Universitat Catalana d’Estiu…

Per tal d’evitar els embussos estivals de la frontera al seu pas per la
Jonquera decidim tirar per Berga, pel túnel del Cadí, i creuar-la per
Puigcerdà. El paisatge és extraordinari. Els pobles de la Catalunya
Nord d’aquesta zona dels Pirineus són d’una gran bellesa. Creuem grans
ports de muntanya de l’Alta Cerdanya fins agafar la carretera que travessa
el Conflent. Val la pena fer aquesta ruta. Pobles com La Guingueta d’Ix
(rebatejada pels francesos com Bourg Madame), Sallagosa, La Cabanssa,
Er, Olleta, Montlluís, Rià o Vilafranca de Conflent.

Finalment arribem a Prada. El primer que ens sobta és el fred que hi
fa. Si fa poques hores ens torràvem amb la calor tropical valenciana!
El concert es fa a la plaça de la vila antiga just al costat de
l’església i l’ajuntament. Com que els nostres tècnics de so arriben
tard nosaltres marxem a l’hotel, situat al poble termal de Molig. A
pocs quilòmetres de Prada ja estàs en plena muntanya. Es paisatge és
impressionant. No ens ho esperàvem. De camí a Molig podem veure tot
l’esplendor del Canigó, la muntanya màgica d’on naix la flama de
la llengua.

Ja de nit la plaça del poble s’omple de gent. Hi ha molts curiosos de
Prada però sobretot gent vinguda d’arreu dels Països Catalans a la UCE.
Tot i que és un equip de so humil, que són les 21:00 de la vesprada i
que estem rebentats després d’una setmana de cinc concerts i 3.000
quilòmetres a l’esquena, aconseguim animar-nos per al concert. És un
plaer està a la Catalunya Nord una vegada més i cridar sense complexos
per la unitat de la nostra terra.

Un cop acabada la festa saludem a molts joves vinguts del País
Valencià, Mallorca i Eivissa. D’aquesta illa menuda han vingut unes
quantes representants dels seus joves Dimonis. També saludem gent no
tan jove com Xavi Hervàs i tota la colla de Carlet, així com el
periodista de l’Enderrock Quim Vilaranau, l’Oriol de Les Corts, o el
vell militant independentista Pep Musté que està amb la seua companya i
un bon grapat de joves de Vic.

Entre tots aquest amics s’hi troben dues joves nordcatalanes que
han vingut acompanyades de la seua mare. Estudien a l’escola Bressola
de Perpinyà i segueixen el grup des de fa temps. Amb totes elles parlen
de la greu situació del català a la zona i de fins a quin punt les
cultures juvenils nordcatalanes estan allunyades de les seues arrels.
Hem de tenir esperança. Fa vint anys, a València, tot era un desert.

Sopem en un dels bars de la plaça de Prada, engalanat amb un mapa dels
Països Catalans a l’entrada. Estem molt a gust. Avui però la festa no
ens atreu. Estem massa cansats després d’haver dormit tres hores i haver
estat tot el dia viatjant. Demà tornarem a casa…

‘A Perpinyà cap a València
perseguint l’última llum
la meua terra comença
i es dibuixa dins els ulls…
tornem a casa!’

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!