Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
S’ha parlat molt de la mort del PSC, o de les seves malalties… Que la malaltia de PSC s’assembla a la que Convergència ja no pot dissimular…
… Com els mals del PSC, els de Convergència són de caràcter generacional… Per descomptat, la malaltia de CDC també té a veure amb la corrupció…
… L’autodestrucció del llegat de Jordi Pujol equival, per a Convergència, a la pèrdua d’un òrgan vital. Però potser encara és més contaminant el cas Palau…
… Tot això va quedar dissimulat durant uns anys gràcies, primer, a la falta de sentit de la realitat del govern tripartit, que van donar una gran oportunitat a Artur Mas. I, després, gràcies al gir estratègic de mateix Mas: el pas del nacionalisme contemporitzador al sobiranisme. El gir va respondre –es va dir- als corrents populars que ho reclamaven en colossals manifestacions. Però, per obeir a aquesta riuada que, de fet, liderava ERC, Convergència va menystenir sectors del seu electorat que, si bé el van acompanyar en la nova aventura, ara temen ser castigats fiscalment…
… La llibertat de Catalunya pot costar molt cara a les classes professionals. Molt més que a l’alta burgesia. No se sap si el procés s’amplia per l’esquerra social, però sembla entestat a produir inflamacions en el bloc central.
Extractes de l’article “Txernòbil CDC”, d’Antoni Puigverd, publicat a La Vanguardia dimecres, 18 de maig de 2016.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cada u es fixa en allò que l’interessa per defensar la seva posició. Jo em sembla que puc considerar-me com a pertanyent a una classe professional, i tinc una clara conciència de què em costa la no llibertat de la societat en què visc (digueu-li la no llibertat de Catalunya, si voleu).