dijous 1 d’octubre de 2020 Segurament, el referèndum i la votació de l’1 d’octubre ha estat el més important que ha fet Catalunya, la gent de Catalunya, en els darrers anys. Va ser una victòria moral absoluta. España ja tenia previst apallissar-nos. Dies abans de la feta, la policia i la
dijous 24 de setembre de 2020 Justícia espanyola Amb aquest títol, és evident que l’article d’avui serà còmic. No pot ser de cap més manera. Farà riure segur. Queda l’alternativa de plorar llargament per la situació ridícula de la justícia espanyola, però tampoc és el cas. . La justícia espanyola
dijous 17 de setembre de 2020 Es el perill de viure en un estat autoritari i venjatiu. Ara, i potser per tapar una mica la vergonya del Sr. Borbó pare, i, de pas, la del fill, ha sortit a la llum el cas Kitchen, que es veu que és una suma de vergonyes
dijous 10 de setembre. Per primera vegada en molts anys, no hi haurà cap manifestacio multitudinària. Diu que la manifestació es farà a cada poble i observants totes les mesures restrictives que preveu la situació covítica en què ens trobem. Mascaretes, distàncies i etc. Ves què hi farem. Les portades dels diaris de
dijous 3 de setembre de 2020 Ens ho estan posant difícil. Més que res per l’acumulació de maleses que estem presenciant. Fa un parell d’anys, o tres, semblava que teníem alguna cosa guanyada. Ara hem vist que no, que ni de bon tros. No tenim res guanyat. Ans al contrari sembla que
Del Pere Siric. Dedicat al personal d’Ensenyament.
dijous 27 d’agost de 2020 Es una necessitat. Els carrers han de ser sempre nostres perquè de la resta difícilment en tastarem ni gota. Van apareixent notícies que ens recorden que el franquisme està controlant tots els aparells de l’estat. El famós i sinistre TOP va desaparèixer, per la cosa de la democràcia
dijous 20 d’agost de 2020 Cap de turc o boc expiatori es diu de la persona o persones a les quals, gratis et amore, s’acusa d’alguna cosa que convingui a l’autoritat. Es important destacar que aquesta autoritat sap perfectament que el cap de turc és innocent. El passat 16 d’octubre, Dani Gallardo,
dijous 13 d’agost de 2020 Tenim, tots plegats, i des de fa algun temps, la sensació de no poder fer res. Hi ha poques coses que estiguin funcionant bé. Ara mateix no se me n’acut cap, però les hi ha, segur. La pandèmia covidiana es continua estenent i no fa cara que
dijous 6 d’agost de 2020 Els monàrquics hispànics estan tristos. Ha de ser un cop dur. Això que els ha passat no serà fàcil d’oblidar. Ser monàrquic al segle XXI és una prova de tenir un fetge colossal. Els monàrquics espanyols ja ho saben que els Borbons són una panda de lladres
dijous 30 de juliol de 2020 No és justícia, és venjança. Els presos polítics independentistes catalans han tornat a fer cap a la presó. No saben quan tornaran a sortir, si surten. Sorprenentment se’ls veus animosos. Sabem que a cada reunió del consell de ministres es podria concedir l’indult i es decideix no
dijous 23 de juliol de 2020 Hi ha gent, sobretot a les menjadores oficials i a les tertúlies, que diuen que l’1 d’octubre està acabat, que l’independentisme ha passat a millor vida, que el seny català, representat pel PSC, Ciutadanos i companyia ha esdevingut el gran motor actual de la política catalana, que
dijous 16 de juliol de 2020 Mil dies de vergonya. El passat diumenge 12 de juliol va fer mil dies que la tristament famosa Justícia espanyola va enviar a la presó Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, acusats d’alguna cosa que encara no ha quedat molt clara. La Senyora Carme Lamela, que
dijous 9 de juliol de 2020 Un conegut dictador feixista ens va encolomar una monarquia depredadora de fama internacional i tots els seus hereus volen que segueixi la Corona, perquè és la seva seguretat de seguir vivint de gorra. També hi ha, faltaria més, una gran quantitat de gent desinformada, miserable i llepona
dijous 2 de juliol de 2020 Ho va dir fa molt anys Lewis Carroll i, segurament molt abans, algun romà ja ho havia dit: “El poder té la facultat de canviar el significat de les paraules”. Canvia el significat o en crea de noves, no li vindrà d’aquí. Un gobierno tan xerraire