Dies enrera vaig saber d’una noia vinguda de Lleida i que ara resideix a Vilafranca, resulta que té la curiosa afició de fer tatuatges la Maria, jo que sóc poruc de mena no gosava fer-me’n cap però ara m’havia engrescat i aquest de mati ho he fet, m’he tatuat el nomdels meus fills a la
Sempre he volgut viure en un carreró , aquí enmig de la fredor que amara un carrer empedrat, amb una justa pendent, (n?estic enamorat del sorollet dels rierols que hi fa la pluja) el meu i ombrívol carreró, que de mig tomb hi fa una cantonada i un estol de llençols entre balconades, i les
Joan Boada promet, un any més, 9 setmanes intenses, recorrent Vilafranca en busca de les imatges que cada dissabte penjarà a Internet. La sisena edició del concurs Vilafrancadigital proposa als participants identificar, setmana a setmana, 4 o 5 imatges de detalls arquitectònics de la Vila, que generalment passen desapercebuts quan caminem. Com a novetat, enguany
Vaig seguir l’eclipse fins allà on vaig poder , la meva càmera de fotos i jo.
Lleparia cada una de les gotesque ara t´envolten,em lligaria a la teva trenai em follaria cada un delsteus trenta anys,fins esgotar l´aigua de totes les aixetes. La foto l’he trobada a Osonatanga.com ( gràcies Felip )
Ara feia dies que no gaudíem d’un arc de st.Martí, degut evidentment de que feia molt que no plovia, l’imatge sempre m’agradat. Queda clar que hauria de ploure un parell de mesos sense parar.