Casal Despertaferro!
Lluitant des de 1991 per les llibertats nacionals i socials del nostre país des d'una òptica de ciutat.
Dilluns passat va ser la inauguració del Mundial de Futbol Sala Femení a la ciutat de Reus. Just després de la inauguració va debutar la Selecció Catalana amb un triomf sobre la República Checa (4-0), i val a dir que gent propera al Casal eren dins i fora del camp. A dins la pista la Laia Vidal, jugadora del Despertaferro va obrir el marcador. A les grades i al parquet a la mitja part, el Bou de Reus i els Xiquets de Reus van animar a la Selecció Catalana fins al final del partit, quan moltes de les nostres autoritats ja havien anat desfilant, i és clar, les fotos ja s’havien fet.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Austràlia, Veneçuela, Colòmbia, Ucrïna, etc. Déu i sa mare, un munt de persones, noies, dones i homes vinguts de l’altre punta del món literalment, i es troben un pavelló buit.
No pot ser que s’organitzin a Reus dos tornejos a nivell mundial i la promoció que s’en faci sigui tant minsa. No tenen llars de jubilats, esplais, casals de tota mena o invitacions als treballadors públics, jo què sé.. Però no pot ser que els organitzadors d’ambdós tornejos siguin tant cutres en un aspecte tant important com la difusió. A més el partit va molar prou i ens ho vam passar collonut.
Doncs si, i quin nivellàs el de la nostra sel·lecció!
És una autèntica llàstima que no se n’hagi fet la publicitat adient perque estic convençut que am algunes activitats dinamitzadores el pavelló faria més que paxoca.
Avui a les nou i quart de la nit torna a jugar la nostra sel·lecció, ens veiem a les grades.
Estic amb els altres comentaristes, una pena que us esdeveniment dàquesta categoria hagi tingut tant poc ressó. Com molt be diu el webmaster del Casal
“autoritats ja havien anat desfilant, i és clar, les fotos ja s’havien fet.”.
Tot cada vegada es fa masa per a la galeria en fi deu ser aquest el mon en el que hem de viure.
Apa Salut.
Amb tot jo que hi vaig anar fent abstraccio que hi havia poca gent m’ho vaig pasar força be.
Ben trist, també, veure que el seleccionador català donava les instruccions en un idioma aliè (“vamos muchachas!”), i bent trist també veure a moltes jugadores també comunicant-se entre elles amb aquest mateix idioma aliè.