Un disbarat?. Un atac on fa més mal, on ni la vel·leïtat ni la força són permeses, on l’equilibri és inestable: la llengua. La llengua pròpia de Catalunya és la definició de la identitat col·lectiva, de la pertanyença a un tot diferenciat; és també un símbol de continuïtat. Ho sabien tots els que han pretès aniquilar-la i substituir-la, FelipV, Franco. El PSOE ho sap, com ho sap el PP.
L’ús matusser de la llengua com una opció segregadora de la cohesió social és una acció electoral repugnant. Addueixen socialistes i populars per a propugnar el bilingüisme que el castellà és "la llengua pròpia de molts catalans" i amb aquests "molts catalans" divideixen la societat per origen i llengua en dues classes, "catalanoparlant" i "castellanoparlant". I quan ho diuen fan una mirada còmplice prou coneguda , la lerrouxista del "yo sí que soy de los vuestros". Fins ara la societat catalana ha rebutjat aquestes accions. Veus potents haurien de dir que el PSOE a Catalunya s’equivoca, que l’electorat que cerca Montilla és català i no vol que se’l titlli d’altra manera, que sap que forma part d’un cos diferenciat i n’està orgullós.
Ve a tomb l’exposat per l’estratègia electoral socialista : Montilla vol un debat "cara a cara" amb en Mas a una televisió privada espanyola, per a Espanya i en espanyol. Montilla no ho fa per amagar dèficits lingüístics , sinó per a traslladar el quadre electoral nacional català al nacional espanyol i poder lliurament identificar en aquell escenari l’alternativa espanyola PSOE-PP amb PSOE-CiU.
Espanyolitzar les eleccions nacionals és la tàctica conjuntural, l’estratègia és descatalanitzar Catalunya i Montilla n’és el peó poc subtil. El PSOE ha nomenat Montilla candidat a delegat del govern espanyol a Catalunya amb l’encàrrec somniat de convertir-la per sempre i només en la "región industriosa espanyola". La llengua és un obstacle evident de la diferència , la definició comuna i l’esperit estructurant . Atac, doncs, a la llengua!.
Cada dia es fa més clar que l’1 de novembre no és una data electoral qualsevulla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estimada blocaire Carme Laura.
Crec que la maniobra del senyor Montilla, té efectivament aquesta intenció última d’espanyolitzar Catalunya.
A més a més em sembla contradictori i greu, que un candidat i partit d’esquerres vulga desenvolupar el debat "cara a cara" en un escenari de televisió privada.
Em semblaria comprensible, però no del meu gust que l’Artur Mas, demanara un debat en alguna cadena de televisió privada però CATALANA, com ara City TV o d’altres que hi ha.
El senyor Mas no hauria d’acceptar aquestes condicions, i el senyor Montilla no hauria de proposar-les.
Per acabar, prefereixo un debat amb tots els partits amb representació parlamentària.
Que no us enganyen els Montilles i d’altres que hi ha al seu voltant…