Dissabte al matí. El sol dóna una claror i una escalfor esquifides. No sap per quina raó ha començat a viure el dia d’avui amb el rètol "postnacional" incrustat en el seu interior, el que defineix la nova era del catalanisme del xirimiri. Se sent fatigada, és cansat ser nacionalista i que al teu país et vulguin apàtrida .
Ben pensat ser catalana al món equival a formar part d’un modest 18-19% de la població major d’edat de Catalunya que a més de saber que aquesta és una nació (coneixement compartit amb la majoria de la ciutadania) , la vol sobirana i catalana i la vol socialment justa, culta, benestant i cohesionada. Forma part d’un col·lectiu d’aproximadament 960.000 persones que són el que els llatins d’abans coneixien com a "aves rarae", estranys ocellots, aus escassuderes, especimens no en risc d’extinció, sinó simplement "rares" (es pronuncia amb una entonació especial, allunyada de la que l’afalagaria escoltar, com aquella de "no hi ha cap altra persona tan fantàstica com tu ").
Li hagués agradat aixecar-se avui com una persona normal i pacífica, com ho fa qualsevulla dona espanyola, alemanya, montegrinesa i "tanti quanti" ciutadans de nacions amb estat hi ha al món. Tindrà un mal dia, ho pressenteix … aquest sol ni escalfa ni il·lumina.
Comença a fullejar l’"Avui"- n’agraeix el format manejable, les cares conegudes i els colors-, s’atura (com ho fa tots els disssabtes) a l’article d’en Mira, ella també estima els clàssics grecs i llatins i li dóna la raó (com sempre). Al full següent veu el titular "la pàtria" que encapçala l’article d’en Ballarín, el conservador i creador de tots els nostres mots perduts, el llegeix i se sent millor amb "no hi ha home ni dona sencers sense pàtria" i enfortida del tot quan arriba a l’últim paràgraf :
"Ara som a la partió entre dretes i esquerres. Ho puc dir tranquil perquè encara no he trobat ningú que m’aclareixi això del progressisme. Però malament rai qui s’hi posi tossut. Rebatua redell. Ser català és molt més que ser d’esquerres. O de dretes. I no em vingueu amb romanços."
Rebatua redell ?. Rebatua redell!. Es troba ben acompanyada. I ,malgrat l’amenaça de núvols que avancen, el sol és ara més brillant i més càlid. Tindrà un bon cap de setmana. Tingueu-lo !.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Carme-Laura, només un petit comentari : no sé si als altres també els passa, però els blocs on tot són negretes costen molt de llegir a la meva pantalla. Pots (si vols) plantejar-te les negretes només per cridar l’atenció, no per a tot el posting. Gràcies.
En quant a l’aportació de Mossèn Ballarín, penso que mereixeria un reconeixement públic, per una tasca incansable des de fa tants anys. A ell, i a un altre gran defensor del bon català, en Joan Rendé, que va tenir un article diari a l’AVUI durant molts anys com a Doctor Scòpius. Salutacions.
Ningú ens ha de dir qui som. Ho sabem, estimada. Ens concedeixin el nom o l’embrutin per desconeixement o mala fel. I molt menys ens ho de dir cap polític portaveu – dels nostres o dels altres- , cap estraperlista o dissenyador de manual d’estil. Tu ho saps, ell – en Ballarin – ho sap, nosaltres ho sabem, molts d’altres encara ho saben. Contra ningú, des de nosaltres, el més normal del món. Mentre siguem quasi un milió de persones, baldament només en fóssim la meitat , baldament només fóssim un quants. Qui s’ho sent ho sap i té la força de fer-ho renéixer, més enllà d’oportunismes i obscures raons Jo també em sento a vegades apàtrida, aves rarae, per molts motius, però se què sento, se què em mou, què crec . Rebatua redell, per tu i en Ballarin i tots els que sabem que si muove, digui el que digui el portaveu de torn. Molt bon cap de setmana, dona brillant i càlida. No renunciàrem a res, però tampoc permetrem que ens corqui.