“Gramòfon de runes” és la insòlita metàfora amb què Maria Victòria Secall obre el poemari, on la paraula convertida en vers bellíssim és lletra de combat, on la indignació es tenyeix de compassió, on l’orgull és el crit. La mirada de la poeta és la de la dona que coneix la cruor de què és guaridora; no és poesia lliurada al lirisme de la buidor sinó al vers compromès.
L’obra de Secall és explícitament sensual, el paisatge és el cos de la dona, la pell, els plecs de la seva geografia, el color… és la mediterrània sempre present, sal i aigua, arena, cel… vinya, la negra olivera i els perfums dolços i àcids de gessamí, llimones o albercocs… I la dona, en la seva història de silenci imposat, convertida en un crit corprenedor.
Un llibre de poemes magnífic, de lectures diverses, bell, intens, bellíssim.
Dilluns dia 15 de juliol al capvespre, Maria Victòria Secall el presentà a Vilaweb.
Fou una festa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va ser tot un plaer trobar-vos i compartir aquells moments.