Carles Bassaganya i Serra

Aquest dissabte es va inaugurar formalment el carril bici Girona-Salt, que uneix i connecta els trams de via verda que ja fa anys que estan en funcionament: la del Carrilet que va d’Olot a Girona, i el de la via del tren que va de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Aquests dos trams, més el de la via verda del ferro i el carbó, entre Sant Joan i Ripoll, conformen el què són les vies verdes de Girona, que són gestionades per un consorci que va néixer el 2003 a Sant Joan.////segueix////

Aquest carril bici urbà d’uns 1.8 quilòmetres, segueix el traçat dels carrers Pep Ventura, Monfalgas, Montnegre i passeig d’Olot. Amb un pressupost de 332.867, 80 euros, les obres del nou carril bici han estat finançades amb 183.958,46 euros del Pla únic d’obres i Serveis (PUOSC) en una primera fase. Aquesta actuació ha consistit en la formació d’un carril bici totalment urbà per unir les dues rutes. En una segona fase, de 166.146,44 euros de pressupost i finançada amb 106.782, 90 euros del PUOSC, s’ha construït el tram Emili Grahit, entre els carrers del Migdia i els Països Catalans de Girona. A la inauguració hi havia la directora dels Serveis Territorials del Departament a Girona, Mireia Mata, l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans,i el president del consorci de les vies verdes, Josep Mª Rufí. Malgrat tot, la veritable atracció ha estat els holandesos de la Brabans Fietharmonisch Orkest, una banda de sis músics, que toquen els instruments mentre pedalen en un tàndem de sis seients. Llàstima de la pluja, perquè sinó hagués estat divertit fer la pedalada amb aquesta banda… També és retrobar-te amb alguns dels impulsors d’aquest gran projecte global per Girona, en particular, crec que bona part del què es té s’ha de reconèixer que ha estat feina de l’Emili Mató, gerent del consorici i diputat de la diputació quan va començar tot això, i d’en Xavier Corominas, també en aquell moment diputat i persona que estima la bici. Naturalment, també en en Xavier Soy el qui en va ser el primer president fins l’arribada d’en Rufí.

En el cas de Sant Joan, l’aposta per aquest turisme actiu ve de lluny, i essent sincers, la vam heretar el 1999 de l’anterior equip de govern, amb la construcció de la via verda que es va acabar el mateix any. No obstant, durant els posteriors 8 anys ho vam agafar com a pretext per dinamitzar i fer un eix de desenvolupament de polítiques, per part de l’ajuntament. Així, es va impulsar la concessió administrativa de l’antiga estació de tren, inaugurat el 2001; el centre BTT del Ripollès al parc de l’estació el 2002 (en Raimon hi va treballar des de la regidoria de promoció econòmica); vam impulsar que es creés un consorci de tots els àmbits de Girona (el de les vies verdes, i del qual en vaig ser el vicepresident) el 2003, vam aconseguir el lloguer de les casetes del pas de Rodonella i l’estació de Toralles amb Renfe el 2004; que s’assumís i es redactés el projecte per enllaçar cap a Olot; un taller d’ocupació a l’antic edifici del magatzem de Renfe; una escola taller per rehabilitar l’estació de Toralles el 2005, l’ampliació de la via verda cap a Ogassa i també cap a Olot per Santigosa feta el 2006 i la inauguració en dues fases de l’alberg de la ruta del ferro, que ha estat un revulsiu pel municipi i que té una capacitat per 94 places.

I aquí és on jo em pregunto… com està la única cosa que es deixava per fer i compromesa, els 12 quilòmetres d’enllaç entre Sant Joan i la Vall de Bianya? Crec que és un projecte que no es pot deixar perdre!!!  I que acaba de situar Sant Joan al mapa, de fet el situa amb una cruïlla del carril bici: direcció Ripoll, direcció Ogassa i en un futur cap a la Vall de Camprodon. Crec que a Sant Joan faltaria pedalar amb més força, i sobretot saber amb quina direcció….

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!