El passat cap de setmana vaig inaugurar conjuntament amb l’alcalde de Masquefa, en Xavier Boquete, el Centre tecnològic comunitari (CTC) de Masquefa. Aquesta població té uns 8.500 habitants, pertany a la comarca de l’Anoia, tot i que gravita més cap a Barcelona perquè geogràficament està al sud, a tocar de Martorell, malgrat que paisatgísticament, és més Penedès que res més. El CTC és un equipament de 1.000 metres quadrats a la rehabilitada fàbrica Rogelio Rojo, que combina sota el paraigües de les TIC quatre serveis o usos: un espai de formació i divulgació de les TIC, un hotel d’entitats, el servei local d’ocupació, i un viver d’empreses de serveis. L’equipament ha rebut un important finançament del nostre departament a través dels Fons europeus per al desenvolupament regional (FEDER), així com el MAP i altres institucions o entitats diferents. ////segueix////
En el meu parlament vaig voler destacar el què suposava aquest equipament pel municipi, però més enllà d’ell, per la comarca i pel país. Sobretot en la línia que la construcció del CTC, impulsat pel govern local, suposa apostar per línies estratègiques que segurament pertocarien més al Govern de la Generalitat, malgrat que alguns ajuntaments són puntes de llança: foment de l’emprenedoria, la intermediació per cercar ocupació o millorar-la a la població activa, cultiu dels valors d’emprendre, lloguer de recursos tecnològics com portàtils, projectors… tot d’actuacions que van en la línia de l’estratègia de Lisboa, que la Unió europea, i el país ha detectat com a camí a córrer. Visitant o veient com s’obren aquest tipus d’edificis, me n’adono de l’encert que vam tindre el 2002 d’idear el concepte de Vila icària de Sant Joan. El què faria falta és més treball, més intensitat i creure-s’ho més per part de l’equip de govern actual de l’ajuntament de Sant Joan. És un espai, un servei, que ben exprimit generaria uns resultats molt més notables. Llàstima.
Per cert, el CTC ha estat especialment ideat per ser accessible a les persones amb discapacitat, tant pel que fa al seu disseny, com l’obra, el mobiliari i els recursos tecnològics. És pioner en tenir totes aquestes adaptacions com el mousse que es mou amb els gestos del cap, teclats per persones amb deficiències visuals, amb parkinson, adaptats al braille. A més a la sala d’actes s’hi ha habilitat un sistema d’anella magnètica perquè les persones amb deficiència auditiva puguin seguir les explicacions mitjançant el seu audífon. Espectacular! que bo seria que això fos estès…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!