Bloc Botxí (v. 2.0)

Hi ha una bona notícia i una de dolenta :  la bona, que Clos fot el camp de Barcelona i se?n va a donar pel cul a Madrid.  La dolenta, que el Ministeri d?Indústria passa de Guatemala a Guatepeor, i aquest ministeri és realment important per a les necessitats vitals del nostre país.

Tot plegat, no sé si respirar perquè així ja no el tindrem de batlle de Barcelona o posar-me a tremolar pel que ens espera a nivell industrial.  Bé, penso que m?estimo més que marxi, donat que a Barcelona exercia de sàtrapa absolut i enfollit estil Neró.  En canvi, a Madrid és possible que el lliguin curt, i entre els sots-secretaris i els directors generals del Ministeri, ell quedarà una mica com a figura de pessebre, només per cobrir la quota del PSC al Consell de Ministres.

Nogensmenys, ( a ) la deriva de la política de Zapatero és preocupant, ( b ) l?empobriment del pes polític del PSC és una xacra per al país, i ( c ) la manca de respecte del socialisme per l?economia productiva és un càncer.  (…)

( a )  Deriva política de ZP :  Clos és un polític amortitzat.  No té res per presentar-se a Madrid (fracàs del Fòrum, 350 milions d?euros malbaratats en un estúpid tramvia que no té passatgers, ciutat bruta i caòtica que serveix de pixader i cagader públic…).

Zapatero només està pensant en la política internacional i en el tema ETA.  La resta, el desert.  El dèficit comercial més gran de tots els temps que amenaça el desenvolupament econòmic, la inflació enfollida, la immigració boja, la delinqüència instal·lada a tot arreu…  Res, només bellugar el cul una mica a nivell europeu (sense solta ni volta), i a veure si la treva d?ETA esdevé definitiva i això li dóna la reelecció.  El tarannà ha esdevingut un qui Dia passa any empeny.  El nomenament de Clos n?és exemple.

( b )  Pes polític del PSC :  Nicaragua no pinta res.  Aquí mana la Moncloa i punt.  Clos cobrirà indignament i fantasmagòricament la quota del PSC a Madrid, sense cap possibilitat de badar boca.  Clos no és ningú, Clos no representa res.  És un cadàver putrefacte.

I no és només al Consell de Ministres, a més a més la Moncloa ha desacreditat el PSC de Barcelona deixant que un polític de tercera fila com el Jordi Hereu arribi a encapçalar el segon lloc més transcendent de la política catalana.  Hereu i Montilla a Barcelona, i a Madrid, el Clos i la Chacón…   ¿ No té res més el PSC ?  Políticament, el PSC ha quedat reduït a una sucursal sense polítics amb idees pròpies.  Només una colla de matats que malden per anar fent, i sobre tot, que no emprenyen Madrid amb demandes particulars.

El nacionalisme cotitza a la baixa, ho reconec, per manca d?idees noves.  Però el socialisme català ha esdevingut una simple oficina de col·locació de càrrecs, incapaç d?aportar res.

( c )  Economia productiva :  si en Montilla no tenia ni puta idea de política industrial, d?en Clos podem dir exactament el mateix.  Amb la política de defensa en mans de l?OTAN, amb la política agrària a Brussel·les, amb la política monetària a Frankfurt… de les poques competències realment fortes a nivell econòmic que resten a Espanya són el tema industrial i energètic.  La resta, faves comptades.  El que queda, la política social, pot ser molt rendible electoralment, però no crea riquesa, només la xucla.

El socialisme espanyol torna als anys 80, torna a menysprear el paper dinamitzador de la indústria, torna a avesar-se únicament sobre la piscifactoria de vots que suposa la política social.  Només proposen turisme de baixa estofa, construcció de pisos i el creixement d?un sector terciari (prestació de serveis) totalment centralitzat a Madrid.

Això ja ho hem vist.  És el programa de Gonzàlez i Guerra de 1982.  No saber crear riquesa, però voler repartir-la (naturalment, a la pròpia clientela).  Això és Clos, això és Clos al davant d?Indústria :  la xarlotada, la rua de Carlinhos Brown feta indústria… de malsons.

Estem jugant amb les coses de menjar.  Del menjar d?avui i, sobre tot, del de demà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!