Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
El Barça és infinitament superior als de la messeta. Així de clar i català! Haver fet 9 gols i no haver-ne rebut cap, contra tres dels quatre rivals més importants de la lliga, no és poca cosa. Malgrat que no va haver-hi golejada en el clàssic d’anit, en aquest tipus d’enfrontaments mai se sap, des de ben principi es va notar la diferència entre uns i els altres. Només amb el joc brut envers Messi, quin jugadoràs!!!, es demostra quan un equip no té més arguments que el de la patada. Demostra que són una caricatura d’equip, sense esquema de joc, sense individualitats destacables, sense esma, sense cap confiança. És difícil fer memòria d’un altre partit contra els de la messeta al Camp Nou on s’haguessin mostrat tan endarrerits, amb tanta temor davant del Barça, amb tanta incapacitat de liderar res.
Va costar que entrés el gol, sí. Vam patir perquè els barcelonistes som patidors de mena, però el nivell de joc d’uns i dels altres no és de cap manera comparable. La davantera blaugrana actual farà història, de les millors que hem tingut mai. Eto’o és tot fúria i contra els de la messeta es multiplica. Sembla un català més amb les ganes que demostra tenir-los. Sobren les paraules sobre Messi, malgrat la contundència antiesportiva amb què varen voler controlar-lo. Henri cada cop està millor i, de ben segur, que enguany serà el seu any. Algú recorda del darrer gol que li han fet a Valdès!!! Per cert, tant de bo mai no el cridi el seleccionador de les espanyes, no li cal per a reivindicar-se com un dels millors porters europeus actuals, ja que defensa la porteria del millor equip d’Europa. La defensa blaugrana és esplèndida, la d’aquells d’allí dintre no trobo ni l’adjectiu per definir-la, no està al diccionari. Són un equip molt mediocre, que no és millor que el Màlaga o el Valladolid en l’actualitat, i que es troba en posicions UEFA (que és on li pertoca). Que collons, que porta tres partits perdent!!! Ahir al matí, el meu xiquet Guillem, mentre li fèiem broma sobre si podien guanyar els de messeta endins, va pronunciar una frase cèlebre: “Si el Madrid no guanya mai”. Quin goig de sentir-lo!!! La A-12 és la nova autopista que separa aquestes dos ciutats, passa que és només de peatge fins Fraga, després en territori de parla castellana està totalment lliure de pagament, coses de la vida!!!
El plantejament de Juande Ramos és senzillament el del típic perdedor. Mai un gran equip ha de jugar així, i mai han de basar-se en la patada a l’estrella del rival com únic mecanisme de joc. L’he trobat bastant ridícul a la roda de premsa quan parlava “si haguéssim marcat”, per dos ocasions cagades que varen tenir, quan varen ser moltes més les del nostre Barça, amb penalti fallat inclòs. Tot i això, el seu tarannà és molt diferent d’aquell malcarat que tenien assegut a la banqueta fins fa quatre dies, el qual, per cert, va ser un jugador excel·lent de can Barça (encara que ja tenia la mateixa mala llet).
Pep Guardiola, en canvi, ens sorprén dia sí dia també, pel seu caràcter afable, la seua cavallerositat, el seu savoir-faire futbolístic, i el carisma que està donant a un equip que veritablement farà història. Com a barcelonistes, hi ha raons per sentir-nos dalt d’un núvol!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Efectivament quina passada: i no en hi ha cap que sigue una mica feo o que no parle català? per exemple. Mai, mai he entès la dualitat de les persones que, poden desdoblar-se tant espectacularment; ser, tant rigorosos en els anàlisis de qualsevol tema de la societat i aquest rigor desapareix quan parlen de futbol. se aficionat, sentir els colors, si, el que calgue i mes però mesclar-ho amb l’autopista, la messeta……ni tant sols et deu semblar criticable que Guardiola fase de les seves passejades per la banda, una exhibició de passe de models…..I el penal?, va ser merit de Casillas o d’Eto’o?. Per cert, li haurem de donar la medalla de Sant Jordi a Eto’o? pel seu catalanisme, demostra’t en les ganes que hi posa? T’enrecordes de les ganes que hi posava Figo, contra el Madrid?, i Schuster?, i Celades?, i Milla?………
Es increïble que a aquestes alçades de la pel·licula, encara ens deixem engatusar amb segons quines coses que, repeteixo, no tenen a veure amb l’afició, els colors i el sentiment racional vers a un club. Per una altra part, reconec que no deixa de ser com l’afició als bous, els que la tenen potser no la sabem explicar massa, però la tenen i “punto”
Parales teves de fa uns dies :
Quant a l’esport, des de Van Gaal cap aquí he perdut una mica d’interès. Ell i Gaspart em van fer perdre molta il·lusió, que m’és difícil recobrar. I no per guanyar o perdre, ja que amb ell es van guanyar lligues però vaig perdre il·lusió.
Sembla que en una nit ja has recobrat la ilusió perduda durant anys… o es que ets una mica voluble…
Respecte del partit, tenint en compte que s’esperava una golejada, penso que el Madrid va aguantar prou bé, si aquest es el millor barsa, i aquest el pitjor madrid dels últims anys, a poc que canviï la cosa, ja esteu fotuts.
A Messi (il·lustre català, igual que Eto’o) li va fer algunes faltes… i també Raüles va emportar alguna garrotada, però això es normal, les defenses sempre tracten d’intimidar als millors davanters rivals. De totes maneres ja vas veure com corria al minut 90… em sembla que no li van fer molt de mal…
Guardiola es comporta com un cavaller, es ben cert, però també es veritat que de moment l’ha anant tot de cara, ja veurem el dia que comenci a perdre (tingues ben segur que arrivarà aquest dia), com el critiqueu els que ara l’alabeu…
Enhorabona, heu guanyat al campió, i esteu a 12 punts.
Ara poden passar dos coses, que el barsa guanyi de carrer, o que al final de la Lliga ens doni alguna alegria com fa dos anys, ja veurem que passa al final…
Per a acabar, que collons te que veure el peatge de Fraga amb el futbol ????
Estic d’acord, en termes generals, amb la teva anàlisi. El Madrid va fer un plantejament d’equip petit, perquè sabia que en aquests moments jugar de tu a tu al Barça hagués sigut un suïcidi per a ells. I a més va comptar amb la complicitat de l’àrbitre, especialment a la primera part, quan va permetre el joc brut i les pèrdues de temps dels jugadors que vestien de blanc.
També estic d’acord que en Pep Guardiola està fent una feina extraordinària, tant tàctica com psicològicament. És en aquest sentit que discrepo de tu quan dius que aquest Barça és un equip que farà història. Alerta, no ens precipitem. Ens cal ser prudents i tenir paciència, i més després de l’experiència d’aquests dos darrers anys. L’ equip de Rijkaard també semblava que faria història, i es va quedar a mig camí, deixant un regust de boca agredolç.
En definitiva, gaudim del joc d’aquest gran Barça i aparquem un excés d’eufòria que segur que no ens portaria res de bo.
Visca el Barça i visca Catalunya (i els Països Catalans) lliures!
És cert, el Barça actualment és molt superior al Madrid, i ahir la realitat es va reafirmar, però no s’ha d’oblidar que en futbol les coses a voltes canvien de forma inexplicable, i el que avui és negre demà pot ser blanc, veure jugar a uns i als altres sembla mostrar a les clares que aquest any el Madrid serà menys enemic que els dos equips del País Valencià que són a primera divisió, però ja et dic, tot pot canviar, de fet el Madrid amb quatre canyes sobrades de professionalitat però de nivell just per guanyar dos lligues seguides, les ha guanyades. Des de la quinta del buitre (cinc lligues seguides) i el Barça de Johan (quatre lligues seguides), ningú ha fet ni tan sols un triplet, per tant el Madrid aquest any està, sembla, no ho tinc del tot clar, en guaret, i també sembla que el Barça du la cinquena posada, i que serà difícil que la solti, és el millor equip futbolísticament de la península, parlar d’Europa ja resulta més agosarat, tot i que penso que deu anar per allí, de totes maneres Catalunya amb totes les fitxes federatives que té, amb tot el neguit esportiu que arrossega, deixa les províncies que no són Barcino, oblidades de la primera divisió, i cada cop més oblidades, algun eclipsi als noranta del Lleida, un any i a segona A i B i…, l’aparició fantasmagòrica del Nàstic i au, a segona, penso que aquest centralisme del Barça, que òbviament no es pot criticar, perquè tothom és de l’equip que li marca el sentiment, està atorgant als afluents futbolísitics de províncies la categoria de sequedat i aridesa, hi ha poquíssims futbolistes de Lleida, Girona i Tarragona a primera divisió, poquíssims i els seguidors d’aquests equips ho són de segona residència primer el Barça, ja està bé, però compte, aviat semblarem un país amb un sol equip (dic país com podria dir comunitat autònoma) els meus neguits polítics són els d’un keniata davant uns esquís, i clar, així es pot anar enlloc, m’he de sentir abans barceloní que tarragoní, ho dic jo que sóc de l’Espanyol, i penso des de l’edat adulta i acostumat a coleccionar més derrotes que victòries i per suposat pocs títols, que el futbol tal i com està concebut és una mentida de dimensions cada cop més perilloses i la qual haurien d’aturar els equips petits amb un crit gairebé marxista, perquè si ens queixem de què la Fórmula 1 no és justa, més ens hem de queixar del fet que onze jugadors que pertanyes a una immensa fàbrica, empresa, Club, m’és igual guanyin petites empreses on juguen jugadors més dolents, més mal pagats i que pertanyen a fabriquetes, empresetes o petits clubs, algú ha d’admetre que som cada cop més, davant una mentida a la qual el Numància, el Huelva o l’Espanyol no haurien de reforçar i si ho volen fer, que segueixen la filosofia del Bilbao, única filosofia avui per avui digna d’esment, perquè allí sí que dur la bufanda del bilbao vol dir defensar jugadors de Bilbao i rodalies.
Com a seguidor de l’estètica del futbol com a manifestacio de joc i bellesa, dir que veure el Barça és un espectacle i seguir Messi un descobriment de què sempre hi haurà artistes en tot i en futbol els artistes valen molt la penna, connotar d’altres coses és, al meu parer, poc lògic, però tot són opinions.
Casillas té un mal any, però tu has vist mai a la lliga un porter amb la regularitat de Casillas? Com aquesta pregunta en tinc unes quantes més.
Visca el futbol català, però visca també els futbol pel futbol que a la fi és el que queda. L’esport per l’esport vaja. Suposo que si fos del Barça ho veuria d’una altra manera, però posats a dir, les circumstàncies objectives del futbol són les que són i juguen als mateixos camps, realitats molt diferents.
Salut.