Emigdi Subirats i Sebastià

Avui he fet el canvi cap al 4. No amago  que em fa sentir una sensació de nostàlgia tremenda, a la vegada que em reconforta veure que van passant els anys i conservo encara uns ideals ferms i totalment llibertaris, una vida familiar agradable i una vida pública molt activa. No obstant, no sona bé això dels 40! Ja no sóc un xaval, és una frase que em vaig repetint ja fa temps, però que costa d’assimilar. De tant en tant, m’agrada fer un repàs ràpid a la meua vida i em porta a pensar que arribo al número 4, sortosament, en un període de plenitud absoluta, marcada per una  vida familiar molt atrafegada i per una gran quantitat d’il·lusions professionals i literàries.

El millor que m’ha passat en la vida ha estat, sens dubte, començar  la relació de parella amb l’Araceli, ja que m’ha portat uns anys de felicitat,  plenitud i… amor. Tants cops em pregunto què seria la meua vida sense ella, la millor companya que mai hagués pogut somniar: amant i consellera, dona de lletres i patriota, mare dels meus fills i amiga fidel. Ens vàrem casar l’11 de setembre de 1994, després de 3 anys de noviatge. Ja portem 16 anys junts i estem compartint tota mena d’il·lusions i de projectes, compaginant el millor que podem tots els nostres anhels i les nostres responsabilitats familiars.  Són per a ella els següents versos que enllacen amor i passió, dos raons per viure amb plenitud:

Estava nu davant de tu,/ em sentia viu, nu al cos i a l’esperit,/ lliurat a l’infinit passional del deler./ Em sentia nu de penes i misèries,/ amb els teus ulls observant tot el meu cos./ I les teues mans amunt i avall/ i la meua ment cercant els desigs de l’ànima./ L’orgasme de cor i de membre,/ l’èxtasi carnal del meu cos nu./ Nu, sí, amb l’anhel de viure plenament/ l’amor humà i el desig carnal./ Nu davant de tu, sabia/ que t’estimava fins als límits més profunds.

L’arribada del segle XXI ens va portar en 27 mesos una xiqueta i un xiquet, i la vida ens va donar tot un tomb de 180 graus. Els menuts absorbeixen bona part del temps lliure, necessiten dedicació absoluta i la paciència de Job. Omplen el nostre temps i el nostre cor, aquesta gent menuda de la "generació google", que usen un teclat amb més celeritat que un llapis. M’encanta implicar-me força en l’educació de Rosa i de Guillem, dos personetes importantíssimes i carregades de fantasia. Al nostre costat, viuen de prop  la catalanitat,  l’amor per les torres templeres ebrenques, pel poble de Campredó,  pel riu Ebre, per la música tradicional, pels llibres, pel Barça, pel… google (nou company de tantes estones). Al seu costat, ens endinsem fàcilment en el seu món d’infant, amb les cares d’alegria en veure el Super 3, les 3 bessones i Doraemon, i quan comencen a fer infinitat de preguntes sobre la vida.

També arribo als 40 en un moment de plenitud absoluta quant a la meua creació literària. Els 3 blogs que tiro endavant, la meua aventura poètica, el programa radiofònic Lletres Ebrenques a Antena Caro Roquetes, el centenari de Joan Cid i Mulet, les activitats a la Biblioteca d’Amposta, la presentació de llibres, etc., em donen una oportunitat grandíssima de realitzar-me com a persona i com a escriptor amateur (afeccionat a l’escriptura). Sento que el meu treball literari comença a ser molt valorat per la gent de lletres de casa nostra, la qual cosa és importantíssima per a mi.

La meua feina professional a la meua acadèmia, Nessie School of Languages a Amposta (que comparteixo amb ma germana i excel·lent companya professional), la creació literària, la motivació i lluita pel poble de Campredó, la ideologia independentista, l’estima pels meus amics i per les meues amigues (els millors dels companys i de les companyes),  i la vida familiar (l’amor profund per l’Araceli i pels xiquets) marquen tot un projecte vital ara que ja doblo els vint i que em fa sentir molt feliç.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!