HI HAVIA ESCARABATS D’UN VERD DAURAT I FOSC AFERRATS A LES BOLES CARABASSA
On ne guérit parfois de ses souffrances qu’en choisissant de les désirer.
J-P. E.
Collies caquis, Aràlia, amb l’alegria del verd que entapissava el caminal i aquelles alenades fondes d’una il·lusió de color ambre com la carn d’aquells fruits tardorals que menjàvem amb una cullereta de plata.
Collies caquis, Aràlia, i els paons t’envoltaven perquè els donassis l’ambrosia caramelitzada d’aquells arbres amb les fulles d’un vermell fosc que combinava amb els teus vestits de seda salvatge que el senyor avi t’havia duit de l’Índia.
Collies caquis, Aràlia, i jo et mirava com si fossis una figureta de Meissen que si queia de l’escala es trencaria en mil i un bocinets impossibles de confegir.
I t’aguantava el paneret i t’adorava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Biel.
Em permeto prendre la iniciativa de convidar-te a l’estrena de l’obra Pèl al Pit, a partir de textos de Blai Bonet, que es durà a terme al Teatre de Vilafranca dijous dia 12 d’octubre (res a celebrar) a les 19:00 hores.
Aquesta obra s’estrena en el marc de la final del concurs Bòtil que organitza Sa Xerxa de teatre.
He pensat que et podria interessar. A mi, que no sé si me coneixes però una vegada vaig tocar la guitarra amb en Toni Vaquer a Portocolom mentre tu recitaves, em faria il·lusió que vinguéssis, i més saber-ne la teva opinió.
Gràcies per tot i salut!
Mais quand les désirs sont obtenues, on lutte por retenir-eux.