‘Mirós Barcelós’ a Vilaweb
Gràcies Montse Serra per aquesta informació àmplia, sàvia, justa i tendra. Moltes de gràcies i per molts d’anys! MUÀ I MUÀ (els segon és per ella!)
I gràcies als Amics de Vilaweb, generosos!
El muntatge de l’exposició Mirós Barcelós a la galeria Manel Mayoral (C/Consell de Cent 286, entre Balmes i Rambla de Catalunya) els proppassats 18 i 19 d’octubre va anar molt llatí, vàrem poder dibuixar un diàleg excel·lent entre les obres d’aquests dos pintors catalans universals que fan dels murs de la galeria Manel Mayoral una festa d’altes tensions de la pintura. Em va ajudar a la feta Mari Pepa Olivé que, amb la coneixença fonda dels murs i de l’espai de la galeria, em va aplanar el camí. Al cap d’un dia els quadres ja estaven penjats, les ceràmiques exposades, el textos col·locats i tot semblava un miracle. El dia següent encara canviaren alguna obra de lloc i donàrem el darrer touch de perfecció. Els periodistes i els crítics que la visitaren en construcció —vull destacar a la generositat de Josep Maria Cadena i Arnau Puig— digueren paraules alades de satisfacció i joia. Buffff! Manel Mayoral s’ha torbat sis anys en recollir aquesta obra i aquest curador s’ha passat quasi cinc mesos envoltant les peces i les vides dels amics Joan i Miquel, que són inacabables i boníssims. El resultat és engrescador! Crec que en aquests moments aquesta exposició és un gran esforç d’una galeria privada i un model de mostra àmplia i variada de dos artistes tan significatius acompanyada amb un catàleg-llibre de 169 pàgines en què els espectadors hi poden trobar la reproducció exacta de les obres i un vademècum verbal —fet per Jacques Dupin, Pere Gimferrer, Blai Bonet, Nicole d’Amonville i aquest curador— per endinsar-se en l’obra d’aquests dos pintors amb gust i enriquiment.
[Paret d’una sala de la galeria Manel Mayoral amb un miró, una sèrie de fotografies i tres barcelós]
Una altra versió d’allò que ja he escrit aquí dalt:
@font-face {
font-family: “Times”;
}@font-face {
font-family: “Cambria”;
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; }
DE COM EM VAIG VEURE SENSE
FER-NE COMPTES CURADOR D’UNA EXPOSICIÓ. Tot va començar com una aventura
civilitzatòria. El galerista barceloní Manel Mayoral em va dir fa quasi nou
mesos que volia fer una exposició amb obres de Joan Miró i de Miquel Barceló i
que havia pensat, amb la complicitat d’un dels pintors, que aquest cronista era
la persona més adequada per tenir cura de la feta. Em vaig quedar de pasta de
quarto. M’ho vaig pensar uns dies. I em vaig llançar a la feina amb el gust i
la passió de les recerques plenes d’exploracions i de riscs. Ara que la mostra
ja és una realitat que s’acaba d’obrir a la galeria Manel Mayoral de Barcelona,
amb trenta-quatre obres —disset de cada pintor— i un catàleg de cent seixanta-nou
planes amb col·laboracions de Nicole d’Amonville, Blai Bonet, Jacques Dupin,
Pere Gimferrer i el cronista, he fet un alè fondo de satisfacció i de pler.
Crec que amb la complicitat de Miquel Barceló, de Manel Mayoral, de Maria Pepa
Olivé & Sons, d’Adrià Lleó i d’un conjunt de persones que ocuparien moltes
línies (un muntatge d’aquests necessita molt d’entusiasme, molta dedicació i
molta d’ajuda per sortir bé), entre les quals vull destacar els deixadors
d’obra mironiana, Niní Quetglas, Josep Pinya i Joan Gardy Artigas, es mostra
als espectadors un encontre ben creatiu i apassionant entre un mestre i un
deixeble que ja són història viva de la pintura catalana i universal. El
muntatge de l’exposició Mirós Barcelós
a la galeria Manel Mayoral (carrer Consell de Cent, 286, entre Balmes i Rambla
de Catalunya, de Barcelona) els proppassats 18 i 19 d’octubre va anar molt
llatí, vàrem poder dibuixar un diàleg excel·lent entre les obres d’aquests dos
pintors catalans universals que fan dels murs de la galeria una festa d’altes
tensions de la pintura. Em va ajudar a la feta Maria Pepa Olivé, que, amb la
coneixença fonda dels murs i de l’espai de la galeria, em va aplanar el camí.
Al cap d’un dia els quadres ja estaven penjats, les ceràmiques exposades, els
textos col·locats i tot semblava un miracle. El dia següent encara canviàrem
alguna obra de lloc i donàrem el darrer touch de perfecció. Els periodistes i
els crítics que la visitaren «en construcció» —vull destacar la generositat de
Josep Maria Cadena i Arnau Puig— digueren paraules alades de satisfacció i
joia. Buffff! Manel Mayoral s’ha torbat sis anys a recollir aquestes obres, i
aquest curador s’ha passat quasi cinc mesos envoltant les peces, els treballs,
els llibres i les vides dels amics Joan i Miquel, que són inacabables i
boníssims. El resultat és engrescador! Crec que en aquests moments aquesta
exposició és un esforç magnífic i generós d’una galeria privada i un model de
mostra àmplia i variada de dos artistes amb moltes d’interseccions en la vida i
l’obra, una oportunitat, que durarà fins al dia 7 de gener de 2011, per
endinsar-se en l’obra d’aquests dos pintors amb gust i enriquiment. El curador
de Mirós Barcelós us la recomana de
tot cos!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!