20 de gener de 2009
Sense categoria
6 comentaris

Alegria

Hi ha dies que tot rutlla. De moment, avui n’és un.
Ahir, després de la periòdica travessa del desert, l’Enderroc va arribar a Ganixenea, ca meu. Com sempre li he anat fent lectures amb diversos graus de profunditat: la de la tassa, la de la butaca i la de taula.
Entre tot l’allau de modernor i memòria històrica que conviuen en la revista d’aquest més costa aclarir-s’hi. De sobte, hi ha un munt d’informació i potser perquè gairebé tota és bona, optimista i convida al triomf no me’n sé avenir. Intento pair-ho, com les victòries del Barcelona, amb una serenor forçada, ofegant el pànic que corre rauxa endins.
Per acabar-ho d’adobar, ara mateix acabo de llegir a Vilaweb, l’oxigen diari o el diari oxigen, que faran una reedició de la Bernat Metge en fascicles i per quioscos. Visca! Visca! I visca!
Tot i que encara estic processant aquest munt d’alegries i bones noves, hi ha una frase que em sembla una revelació.  La resposta a una entrevista als marcians del Bages, Plouen Catximbes, d’una precissió providencial:

-Creieu que falten més pianistes o més guitarres al pop-rock en català?
-El que falten són noies cantant punk.

Que així sigui!!!

  1. Realment una molt bona notícia! Per fi  podran tornar a les nostres prestatgeries els clàssics dels clàssics, i molt ben traduïts. Com ha de ser.

     

    L’altra bona notícia és tot un regal. La revista Sons, sense tants periples!, ha arribat a l’Empordà. Tot un luxe poder-ne fer la meva lectura preferida (ni la de la tassa, ni la de la butaca, ni la de la taula!): la del balancí, un bonic matí de sol sense presses, i amb un mate ben llarg que s’estiri fins l’hora de la canya i les olives. I aixina he descobert que els que gaudíem (gaudeixen o gaudiran!) dels mitiquíssims divendres a la plaça del rei tenim un nou petit tresor per reinventar aquelles nits. Ara només cal que arribi a l’Empordà aquest disc (Ball al Diatònic 2) que el monsieur i el seu diatònic han gravat amb un grapat de peces que fan ballar al més poruc! Tot és baixar a la capital, que diuen que ho tenen tot.

     

    Així doncs, seguirem amb eufòria (controlada!) totes aquestes i altres bones noves (incloses les del futbol es clar!) Benvingudes siguin!

     

    Aquí una futbolaire-mudancista s’acomiada. Rebi una forta abraçada d’agraïment des de l’Empordà. Salut i modernor!


     

    P.D: per cert, tota una estampa patriòtica la foto amb americana i trabuc!!!

  2. vaaa aixo no és per fer la pilota ni molt menys. EL cas és que feia… com any i mig que no us veia en concert, a lultim concert ke us vaig veure va ser a la sala vietnam, jo era (dic era pq ara ha canviat el nom) el dj.. kem perdu……. EL cas és que dissabte a maià de montcal estava a primera fila (segur ke em recordareu…) i m’ho vaig passar molt be!!! vaia festival, entre garrotins (tot i kels de lleida volien sóc de l’oest grandíssima cançó), allò del valor valor, empordans i valls del riu vermell… peròoo no vau tocar la de sota una catximba.. que és la que més em sé! pq tinc el single!! i la poso cada divendres ke punxu a la ex-vietnam. Per ceeert, per vostra culpaaa m’he acabat baixant la de quina colla més original (dels the bonds) i jo ni coneixia l’ho que era el modernisme aborigen, bé vostra culpa i de les cracks ke estaven alla amb nosaltres, la roser i la perpe (segur ke les coneixeu són fans incondicionals vostres…). Dons això que sou una COLLA BEN ORIGINAL! Salut

Respon a El meu nom Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!