Etziba Balutxo...

Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi,
perquè ja n’està farta dels peus que la calciguen

Josep Maria Llompart

Dia 13 d’abril del 2013 (*) vaig fer una proposta pública amb tres peticions orientades a la commemoració dels 300 anys de la submissió de Mallorca. Una d’elles, era la d’aixecar un monument a l’entorn de Calonge, en memòria de les víctimes de l’enfrontament que hi va haver, dia 16 de juny de 1715, entre els maulets de Felanitx i les tropes borbòniques. De fet, jo comptava amb dos reconeguts artistes felanitxers disposats a fer dos monuments, un a Calonge i l’altre a la Vila. Mig any després, Jaume Vallbona em telefonava per posar en marxa la idea. Anàrem a veure possibles llocs on situar el monument i vàrem concloure que, tant a efectes de visualització com de difusió, el millor lloc seria la plaça del poble. Ben aviat el vaig posar en contacte amb Joan Mir, el qual s’havia mostrat interessat en cedir una escultura patriòtica de son pare, Jaume Mir i Ramis (Felanitx, 1915 – Palma, 2012).

La cosa ha reeixit i, gràcies a unes bones gestions, l’Ajuntament de Santanyí ha assumit el cost de fondre l’escultura i d’instal·lar-la. Benhaja! Aquest dissabte, dia 20, es procedirà a inaugurar-la en un acte oficial de l’Ajuntament de Santanyí i amb un parlament encarregat (insòlitament i, sobretot, injustament i antinaturalment) a Miguel Deyá. Aquest fet, m’exclou d’assistir-hi per moltes i poderoses raons.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per coherència

L’orador designat, Miguel Deyá, representa uns valors que són a les antípodes del meu esperit i, sobretot, personalitza l’antítesi dels motius que mobilitzaren l’enfrontament de fa 300 anys, en defensa dels drets i de les llibertats del Regne de Mallorca.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per respecte

Respecte, en primer lloc, a les víctimes d’aquella guerra. També, en segon lloc, a les persones que, d’ençà de fa un any, fan feina en la programació dels actes commemoratius del Tricentenari 1715-2015 i que, no només no han rebut cap suport institucional, sinó que han estat replicades oficialment amb unes jornades “hispàniques”, promogudes precisament per Miguel Deyá i una universitat agenollada que ha validat un discurs botifler als peus d’un partit polític que ha maldat a les totes per anorrear-nos la llengua i destruir-nos els símbols d’identitat.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per dignitat

No és de rebut que qui impulsa el discurs dominant, amb l’argumentació esbiaixada i filipista de l’arxiu de Simancas (mentre ignora o menysprea els de Viena i Londres), qui es fa hereu d’una historiografia al servei de la borbonització del nostre poble, que va des de Quadrado i de Santamaría fins a Deyá i tot un conjunt de còmplices ideològics, usurpi la veu de les víctimes.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per vergonya aliena

El mateix orador designat sap molt bé que, ni que fos per higiene democràtica, no és la persona adequada. No pot enaltir un acte valent de resistència qui representa la defensa del bàndol de l’oprobi que, de manera activa d’ençà fa tres segles, perpetua la nostra subjugació colonial a l’empara d’un hipotètic “derecho de conquista”.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per ideologia

Jo sóc maulet. És amb ells amb qui mantinc una identificació històrica. Sóc socràtic. Sóc pactista. Sóc enemic a ultrança de la cultura de la imposició, perquè faig part de la Cultura de l’Entesa i no de l’absolutisme que, encara ara, representa la dinastia borbònica i el seus súbdits.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per equitat

He fet 48 vegades d’ençà del maig del 2013, una conferència per retre tribut d’homenatge i gratitud als defensors dels nostres furs i privilegis; per fer memòria dels qui mostraren cara a Calonge. No s’hi ha acostat mai Miguel Deyá ni cap dels seus camarades. Mai no ha sortit de les seves boques un reconeixement, un record ni que sigui. Seria, per tant, un acte estúpid no correspondre el tracte rebut amb reciprocitat. Ells tenen el dret de no escoltar el discurs dels altres. En canvi, tant a mi com als meus conciutadans, ens han imposat una història falsa, esbiaixada, manipulada, sectària, imposada de manera dogmàtica amb uns programes escolars dissenyats des dels mecanismes de poder que controlen l’educació.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per lleialtat

Algú s’imagina que a Xàtiva es permeti parlar un filipista en un acte en record de la cremadissa? Algú creu que al Fossar de les Moreres, allà on reposaren els cossos dels valencians i dels illencs que moriren en defensa de Barcelona, podria parlar-hi un botifler? Brindar-li audiència seria, per a la meva consciència, un acte miserable i vil d’alta traïció.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per decència

Lliurar el parlament a una persona que ha estat membre destacat d’un govern lingüicida i etnocida, és una infàmia. Lliurar el parlament a una persona que s’ha exhibit voluntàriament jurant la bandera espanyola (ei, només fa dos anys!) mentre el seu govern imposava una llei de símbols, és un insult a la intel·ligència. Lliurar el parlament a una persona que proclama bajanades com que la Guerra de Successió va ser un conflicte hispànic i una guerra civil, o que els Borbó representaven la modernitat (una modernitat curiosa, perquè va ser guillotinada dins del mateix segle), és, dit ras i curt, una ignomínia.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per ètica

M’agrada els vespres, en mirar-me les mans, comprovar que, encara que estiguin buides, la mantinc netes!

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte per independència

No sóc membre de cap de les entitats que convoquen l’acte. A cap d’elles no dec obediència i cap no té autoritat ni ascendent per motivar-me a assistir a beneir el discurs de qui és abjecte als meus principis. En exercici, doncs, de la meva llibertat individual, com a lliurepensador que sóc, no sent cap crida que em motivi a profanar els meus valors.

No assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte perquè no em dóna la republicana gana

A tots els  arguments apuntats (coherència, respecte, dignitat, vergonya, ideologia, equitat, lleialtat, decència, ètica i independència), en podria enfilar molts més. Assistir a l’acte seria, de part meva i de qualsevol persona amb consciència de la veritat, un acte antipatriòtic, mesell i vassall de rendició incondicional, de claudicació, de capitulació, d’acceptació tàcita de l’ocupació. En definitiva, seria un acte que validaria allò que va ser aquella guerra de submissió.

AMB GABRIEL ALOMAR EN EL RECORD

Fa gairebé un segle, concretament l’any 1918, Gabriel Alomar es negà a assistir a un dinar d’homenatge a Maria Antònia Salvà. Per correspondre els retrets de Guillem Colom i d’altres (que 18 anys després s’incorporarien amb poesia i entusiasme a Falange Española), Alomar se sentí obligat a explicar els motius d’aquella digníssima inassistència: “Jo no podia associar-me a una festa que va tenir caràcter incompatible amb les meves idees més fonamentals”. M’ho faig meu! En el mateix escrit es desmarca de “la Mallorca castellanitzant, oficialesca, enterament esclava d’ànima i de la qual es impossible que surti la més feble espira o la més humil lluerna”. També m’ho faig meu.

Els amics de Calonge saben bé que per fer-me callar només hi ha una via i no és pacífica. Potser per això, com a premi de consolació per haver tingut la idea del monument, em convidaren a fer una conferència sobre l’episodi. La vaig preparar expressament per a l’ocasió i la vaig llegir el vespre que feia els 300 anys en clau dels fets, davant d’un auditori atent i agraït. Així que el meu tribut de glòria i de memòria ja està fet i no m’he de fer perdonar de res. Al contrari, com deien els meus vells: ja faran tant els altres!

En positiu, tant o més que L’Olivera de Pons i Gallarza romandrà viva dalt del penyal, d’avui enllà, Calonge s’associarà a una escultura de Jaume Mir, com a recordatori In Memoriam dels qui defensaren els drets i les llibertats del Regne de Mallorques. La resta, incloses aquestes paraules amb el meu gest d’insubmissió i el testimoni raonat, en poc temps s’haurà esvaït amb la grogor de les pàgines dels diaris.

De cap manera, per a no apaivagar ni enterbolir el prestigi dels destinataris finals del monument, no cauré en la provocació d’anar a expressar la meva protesta i escridassar a qui ens ha volgut silenciar. No faré, tampoc, cap crida al boicot. No convidaré ningú a imitar el meu gest, ni tan sols. Simplement, he volgut deixar constància que no assistiré a l’acte oficial de Calonge aquest dissabte.

CODA

I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

 (*) Podeu llegir l’article amb la proposta a: http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/wp-admin/post.php?post=243886&action=edit&message=1

En el mateix article, també proposava que Barcelona retés un homenatge als illencs que varen participar a la defensa de la ciutat i, per iniciativa d’un conjunt d’entitats (Memorial 1714, CAOC, Indrets del Record, Germania-Randa…), es va fer dia 5 de maig del 2013, amb participació de La Coronela de Barcelona i la instal·lació d’un plafó commemoratiu. (vg. el post scriptum a l’enllaç anterior). Posteriorment, encara s’hi afegiren altres entitats (La Violeta de Gràcia, El Born Centre Cultural, l’Ateneu Barcelonès…). L’únic aspecte d’aquella proposta que, de moment, no s’ha realitzat és l’acte de reconeixement que té en deute Felanitx. No s’ha pogut enllestir, atesa la conducta del consistori del mateix partit de Miguel Deyá. Ni que sigui a tall d’exemple, l’exregidora de Cultura del poble va oposar-se i impedí la meva conferència al poble, “perquè ells no feien política” (la mateixa setmana convidaven la Fundación Jaime III). Com que el mal govern ha estat foragitat a les urnes aquest mateix mes, mantinc l’esperança que el nou equip municipal repari l’oblit i, dins d’aquest 2015, dignifiqui les víctimes i, amb elles, el seu poble amb un acte oficial de justa reparació.