Per Francesc Hernández
A- ?Peluix?
B- ?Peluix??
A- No la trobes perfecte?
B- ?Peluix?????
A- Vull dir? implica? com dir-ho?… que era com un nen petit? m´entens? Dolç, innocent? sense malícia?
B- ?Peluix?????????
A- Peluix, sí, peluix, peluix, com un conill de peluix; com un cangur rosa de peluix; com un tauró blau de peluix; com un gosset amb taques negres i orelles llargues amb barret escocès i ulls tristos; com la reproducció d´un ós d´alta muntanya, d´aquells que els acaba sortint el farcit de la panxa perquè se li ha descosit la cremallera i els hi cau un ull i que intentes regalar-li al teu nebot mes odiat…
B- Sé què és un peluix.
A- …que acaba en l`àtic, mig amagat darrera els tres quadres mig esbiaixats dels cavalls per un prat,del penjador de la tieta, de les margarides de plàstic i de l`aixeta daurada que ni saps on anava i del joc de cafè que et van regalar pel casament i que ni t´has molestat en desempaquetar…
B- Sé què és un peluix.
A- …i que acaba servint d´inspiració per algun autor fracassat com a imatge per fer un retrat de la infància perduda, amb altres imatges cursis com el berenar del pa amb xocolata de la mare i la carmanyola per anar d´acampada, en un text ple de paraules altisonants com… com… com… ?esbraonament? o ?amnistia? o ?reflux?…i que possiblement acaben amb l´assassinat del millor amic del protagonista.
B -Sé que és un peluix.
A -Que l´has estimat molt de temps i que després l´odies perquè et recorda massa quan eres petit i que, de cop, quan tens vint anys intentes tornar a jugar amb ell i et sents completament estúpid, perquè ja no ets un nen i no ho seràs mai més i estàs gelós dels pares que juguen amb óssos de peluix amb els seus fills, i tu voldries tornar a ser un nen, perquè en aquell moment tot et semblava maravellós i el món és gran i ple de possibilitats i emocions senzilles; i els teus amics són barrufets que fan xerinola amb tu i soldats articulats conduint motocicletes de gran cilindrada i, sí, òssos de peluix que t´acompanyen en les nits d´ivern i no són persones reals, com quan et fas gran…
B –Res pus?
A-I ells no es posen malalts ni es moren com la gent real.
B -…
A -Per això vull que la meva paraula per descriure´l sigui ?peluix?.
B -I no en prefereixes una altra que sigui més directa? ?Figaflor?
A -No era figaflor, era sensible!!!!
B -No sabia dir ni la paraula ?esperma? sense desmaiar-se!
A -Perquè era molt sensible!!! Com un…
B -Com un ós de peluix, ja ho he entès.
A -És una abstracció. Del seu caràcter, de la seva essència.
B -La gent no ho entendrà. De la mateixa manera, podries posar-hi… no sé… ?tetrahidrocannabiol?.
A -Això et defineix a tu, no a ell: pedant, retorçat i fora de lloc.
B -Això és una estimació aproximada de la meva personalitat?
A -Has de parlar sempre així? Fins i tot avui?
B -…
A -No ha estat meva, la idea de regalar paraules per definir-lo. Ni que es recitin durant el funeral. Ni que escriguin un relat en memòria seva unint-les totes per captar l´essència de la seva personalitat.
B -Molt bé, no discutim. Ni ?peluix?, ni ?figaflor?. Pensem paraules que se´ns acudin quan pensem en ell. Que reflecteixin el que sentim per ell.
A -Comença tu.
B -No, tu.
A -Jo ja he dit ?peluix? i no t´ha agradat.
B -I jo he dit…
A -Molt bé, molt bé. Començo jo: ?Consciència?.
B -?Consciència??
A -Tenia una gran consciència social.
B -Apuntar-se a associacions ecologistes perquè opines que ?les noies d´esquerres són fàcils? no és tenir consciència social. Ell n´hi deia ?l´èxtasi de la lluita pel medi ambient?
A -?Il.luminació?
B -Si és una referència a quan insistia que es volia apuntar a fer classes de catequesi, et recordo que només volia lligar amb la professora.
A -Penses continuar refregant el seu record pel fang?
B -Intenta afinar més.
A -Doncs…
B -No em diguis tampoc ?felicitat?, ?amor? o ?naturalesa?. Ja estan molt utilitzades.
A -Parlar amb tu és caure sempre en un atzucac. Molt bé, et toca a tu. Jo em rendeixo.
B -Doncs…
A -Intenta no ser massa ofensiu. Recorda que era un dels teus millors amics. I que se suposa que te l´estimaves, com a mínim una mica.
B -?Univers?
A -Perfecte, i se suposa que la cursi sóc jo.
B -Ho ets.
A -No podries trobar una paraula mes concreta? Mes real? Intenta oblidar uns minuts totes les teves carreres, els teus masters i buscar la mínima espurna de sentiment remotament humà per la persona que se suposa que era el teu millor amic des de la teva infància.
B -?Univers?
A -Perfecte. Perfecte! Per que la seva ànima és ara una amb l´univers? Per que ell tenia un gran univers interior?
B -Perquè recordo que quan teníem onze anys, a la tardor, l´ajuntament del poble va decidir renovar l antiga ermita del cim, però nosaltres dos estàvem convençuts que els americans estaven construint una base de llançament de coets. Ell deia que el poble quedava just a mig camí entre Washington i Moscou, de manera que era evident que totes aquelles grues no eren per fer obres a l´ermita, que era vella i lletja; havia de ser una operació americana. I que nosaltres teníem l´obligació de salvar la humanitat d´aquells porcs imperialistes. De manera que una nit, ens varem armar amb els paraigües de punta mes esmolada que teníem, ens varem escapar pel balcó i varem aprofitar el soroll de les andanes per cobrir la nostre fugida. Fins i tot teníem nom per la nostra operació: ?El Duo Dinàmic contra el capitalisme assassí?
A -?Duo Dinàmic??
B -No els del ?Quince años?, Batman i Robin. Varem pujar el cim, entropessant-nos amb els paraigües, amb les butxaques plenes de festucs i xocolatines i dos codonys embolcallats per fulls d´enciam per avituallament.
A -I no havíeu robat també una ampolla de moscatell, per renovar forces durant el camí? O per que no li demanaves a la teva mare que us preparés una fondue?
B -També portàvem mig pebrot trinxat, perquè el nostre mestre ens havia dit que eren fàcils de secar sense perdre valor alimentici i, és clar, l´operació es podia allargar dies. De fet portàvem menjar per fer una travessera per una glacera. Aprofitàvem l´ombra dels arbres, encara que no hi havia ningú pels carrers i fins i tot teníem un senyal d´avís preparat per si un de nosaltres era descobert: havíem d´imitar el miol del moix al festejar. Teníem una amiga, la Montserrat, que ens proporcionava la coartada en cas que els nostres pares descobrissin la nostra escapada. Naturalment, per raons de seguretat, no li havíem explicat tot el pla. I per evitar possibles infiltracions, feia dies que parlàvem en clau: xiuxiuejant paràgrafs del ?In tenebris? i del ?Ronda de Mort a Sinera?que havíem aprés a la biblioteca com a senyal de que començàvem a parlar del pla, seguint un ritual dels antics almogàvers…
A -I no teníeu cap d´extreta d´?Antaviana??
B -Només fèiem servir grans clàssics. Res de poesia i res de teatre. Era molt científic, tot plegat. Per ser que érem un parell de passarells, era un pla genial. Evidentment, tanta senyal secreta, tant pla de contingència, només ens va servir per ser el centre del safreig de tots els veïns. S´havia de ser molt badoc per no saber què planejàvem. Erem tant discrets com un elefant trepitjant raïm. Devíem semblar completament oligofrènics.
A -Una altra gran paraula.
B -Ho sento.
A -Vareu salvar el món?
B -Al final no va caldre. Quan varem arribar, estàvem tan esgotats que només varem poder estirar-nos sota una de les grues i menjar-nos el festucs. I parlàrem. Dels americans, de les obres, de com les grues es retallaven contra els estels… de les nostres cabòries i dels professors i les noies. I, sí, de l´univers. De com aconseguir-lo tot. Fins a la matinada parlant de com abastar-lo tot. I ens adormírem amb la sonsònia del vent entre les grues i ens despertàrem amb el xiuxiueig del primers ocells del matí.
A -I després?
B -Després, res. Tornàrem xino-xano a casa.
A -I després?
B -I després ens férem grans i ens va sortir pel i grans i ell va deixar els estudis i es va tirar tantes noies com era possible, perquè el rotllo sensible a les dones us encanta. I jo vaig estudiar molt i vaig treure´m un munt de títols i masters per poder posar-li noms ben llarg i complicats a les petites coses de l´univers.
A -…
B -I, en certs moments, com avui, m´agrada pensar que vaig aconseguir abastar trossos d´univers. Perquè el meu amic d´onze anys em va arrossegar a salvar el món dels capitalistes al meu poble. Per això la meva paraula pel seu funeral vull que sigui ?univers?.
A -….
B -Et sembla bé?
A -Jo crec que…
B -No posarem ?peluix? de cap manera.
A -D´acord, d´acord. ?Univers?. Sabia que en el fons, sota tantes paraules tècniques hi havia un cursi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!