Les claus del vot egipci

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Caire Egipte democràcia eleccions golf Pèrsic

84 anys després de la seva fundació, l’organització islamista Societat dels Germans Musulmans ha situat un dels seus dirigents com a cap d’estat d’Egipte. L’objectiu fundacional dels Germans Musulmans és la creació d’un estat islàmic i, a partir d’ara, disposaran de suport institucional per assolir-lo.

Amb tot, no espereu que Egipte faci una deriva islamista, ni que la legislació faci un tomb ultraconservador. Això no passarà, en primer lloc, perquè els militars, partidaris d’un estat pseudodemocràtic que practiqui unes polítiques ambigües respecte Occident, encara conserven bona part de les seves parcel·les de poder intactes. L’altre motiu pel qual els islamistes no canviaran tantes coses, a nivell formal, malgrat que tenen la presidència i, previsiblement, controlaran el futur parlament, és que no els caldrà. Poden fer polítiques tant islamistes com vulguin fent ús del marc legal actual.

Convé que tinguem això en compte, perquè quan els mitjans comprovin que el president Mohamed Mursi no té cap intenció de fer el seu país una segona Aràbia Saudita, el definiran com a “islamista moderat”, cosa que dóna a entendre que ser islamista, sense adjectius, té connotacions negatives per aquests mitjans.

Tot i aquesta introducció sobre el nou paper dels islamistes egipcis i dels seus objectius històrics, vull centrar aquest article a comentar tres aspectes relacionats amb l’anàlisi dels resultats i del sentit dels vots. Algunes de les meves afirmacions són pura especulació, però crec que, malgrat tot, us podran servir per aclarir i comprendre el panorama polític egipci.

El primer aspecte que considero interessant en relació al resultat de les presidencials egípcies és la divisió del vot musulmà. Així com els cristians han votat en bloc per l’exprimer ministre de Mubàrak, Ahmad Xafiq, els musulmans s’han dividit entre Mursi i Xafiq (55%-44%, si considerem que el 10% d’egipcis són cristians; 62,5%-37,5%, si considerem que el 20% dels egipcis són cristians).

Respecte al nombrós vot musulmà que ha rebut Xafiq, els resultats de les eleccions confirmen que existeix un grup prou important de musulmans, practicants o no, que s’oposen activament als islamistes. El perfil de votant musulmà de Xafiq és molt divers i variat, però cal recordar que ha rebut el suport de grups molt concrets. Per exemple, l’organització que aplega els grups sufís d’Egipte va apostar des del primer moment per la seva candidatura.

Es calcula que entre un 20 i un 30 per cent dels musulmans egipcis pertanyen a alguna ordre sufí. Les organitzacions sufís acostumen a aplegar persones religioses de perfil polític moderat, no violent, místiques i més centrades en l’espiritualitat que en els afers polítics.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Els arguments sobre la divisió del vot musulmà són vàlids pel vot a Egipte. Pel que fa al vot dels emigrants, disposem de dades molt significatives de la comunitat egípcia resident als Estats Units, on el 75 per cent de vot islamista i el 25 per cent de vot continuista coincideixen exactament amb la proporció d’emigrants musulmans i cristians.

Pel que fa a la informació relativa als cristians que podem deduir de la campanya, en destacaria els nombrosos intents dels candidats de l’entorn dels Germans Musulmans per aconseguir el seu vot. Els islamistes s’han esforçat, com no hi havien fet mai, per convèncer els coptes de votar a favor de gent com Mohamed Mursi. La conclusió que en trec és que a Egipte hi ha més cristians del que s’acostuma a dir. Alguns recomptes fets a partir dels registres de naixements i defuncions asseguren que el 20 per cent dels egipcis són cristians, enfront del 6 per cent ofert pels l’anterior govern o el 9 per cent que acostumem a donar per bo.

Finalment, una de les grans novetats i dels aspectes més transcendentals dels recents processos electorals a Egipte, parlamentàries i presidencials, ha estat la participació, per primera vegada, dels salafistes.

Els salafistes tenen com a objectiu la restauració de la fe i la pràctica islàmiques tal i com eren en temps de Mahoma i les primeres generacions de musulmans, entre els segles VII i IX.

Els ulemes salafistes més destacats sempre han rebutjat la participació en el joc polític, perquè segons els seus principis, l’organització política i social ha de basar-se en la xaria. De fet, alguns havien prohibit durant molt anys els seus seguidors que votessin.

Tot va començar a canviar durant les grans protestes populars de la plaça Tahrir contra el règim de Hosni Mubàrak. Molts ulemes seguien oposant-se a la protesta popular contra un líder musulmà, però, poc a poc, va anar guanyant pes la proposta dels més pragmàtics d’aprofitar la situació i fer-se un lloc en el nou panorama polític. Els salafistes saben, com explico a l’article Ara, que ja voten, passem dels demòcrates egipcis que, de vegades sembla que l’opinió pública i els mitjans només tenen en compte els moviments socials que reben el suport d’un partit polític, per molt trencador o antisistema que sigui el moviment.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Ara, que ja voten, passem dels demòcrates egipcis

Això és el que va passar al Caire

Proposta de solució a la crisi de Síria

Eleccions a Egipte: vells partits, mateixos interessos
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Egipte i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*