Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
El govern Espanyol ha incomplert per segona vegada el compromís de millorar el sistema de finançament del govern Català. De res ha servit que la Senyora vicepresidenta del Govern Espanyol, demanés al conseller Joan Saura el passat mes d’Agost, una prórroga de tres mesos després dels quals es milloraria el finançament. La prórroga s’ha exhaurit sense que s’hagi complert res del que havien promès.
I que hi diu el Govern de Catalunya de tot això? Doncs s’han limitat a treure importància a l’incompliment. El conseller Ernest Maragall, ha dit que nomes hi han fet un “rapidíssim comentari” a l’inici de la reunió del consell de govern.
No m’estranya gens que hi hagin tret importància, perquè després de tantes vegades que els han enganyat (o s’han deixat enganyar), el mes probable es que ja hi estíguin acostumats. Mentir no te cap importància pel Govern de Catalunya. Si fóssim un país normal, el Conseller Saura ja hauria dimitit, però aquí no. Es clar que tractant-se de la senyora Maria Teresa Fernandez de la Vega, s’entén que el senyor Saura no podia dir-li que no. Però només el senyor Saura, que es veu que no pot resistir els “encants” d’aquesta senyora.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que el senyor Saura hauria de dimitir? Si de cas és la vicepresidenta del govern espanyol la que hauria de dimitir per incomplir una promesa.
Però no! a Catalunya tenim el fantàstic costum de que quan ens putegen, ens culpabilitzem a nosaltres mateixos (autooadi en diuen d’això).
A veure si deixem de buscar els enemics a casa i anem tots a una per buscar el benefici comú.
Si és que la cosa té nassos! Els castellans incompleixen els acords amb els catalans, i aquí ens falta temps per tirar-nos els plats pel cap…
Sap greu, però és evident que sempre ens acaba passant una cosa semblant i que s’estan fotent de nosaltres sense que puguem fer-hi res. És com si els nostres polítics estiguessin lligats de mans i peus i no tinguessin ni la més mínima possibilitat de defensar els nostres interessos i arribar fins al final amb totes les conseqüències. Desconec els encants de la senyora De la Vega, però segur que no són tan forts com l’encant de conservar el càrrec de conseller.
Josep Pastells