Per camins i carreteres

bloc d' Antoni Rigol Ginebreda

19 d'octubre de 2008
4 comentaris

Cal fer memòria històrica

No he cregut mai que el jutge Baltasar Garzon es cregui tot això que vol fer investigar, es evident que per aquest senyor es molt important tenir una presència mediàtica i el seu afany de protagonisme no passa desapercebut a ningú. Però si tot això ha de servir per restablir la dignitat de tota la gent represaliada pel franquisme, benvinguda sigui qualsevol investigació, vingui d’on vingui, perquè una serie de delictes molt greus puguin ser portats a judici.

No m’estranya gens la reacció de gent com Manuel Fraga, que qualifica de disbarat voler investigar uns fets dels quals ell i molta de la gent que l’envolta en son co-responsables. Per ells, les coses ja estàn be com estàn i els greuges que van poder patir, ja van ser de sobres compensats durant tota l’etapa Franquista, en canvi els de la de la gent que va perdre la guerra, tenien d’haver estat dignificats durant l’etapa de la transició, però la prudència i la por a que els que havíen manat fins llavors ho impedíssin per les armes, va fer que tot plegat es tanques en fals.

La fiscalia, diu que tot plegat ja va prescriure amb la llei d’Amnistia de 1977, però això no es veritat, la llei d’amnistía, es va fer per alliberar a tota la gent que havía estat injustament jutjada durant el Franquisme, però tots els delictes que ells varen cometre, com insurrecció militar, cop d’estat, crims de guerra, detencions il·legals, judicis sense possibilitat de defensa, assassinats, segrestos, desaparicions, etc., no han estat mai jutjats, i per tant, no s’els pot aplicar cap tipus d’amnistía. I després, tenint en compte els anys que han passat, que la majoria de culpables ja han mort i que els que encara viuen tenen una edat molt avançada, llavors, potser si que s’els haurà d’aplicar la llei d’amnistia. Però mentrestant, la dignitat de totes les persones que van perdre la vida o la llibertat a mans de qui es va apoderar del poder per les armes, no estarà restablerta, i els que varen ser els seus botxins i els seus hereus, seguiran imposant la seva veritat. No es pot esperar mes, s’ha de fer abans que tot plegat caigui en el pou de l’oblit.

  1. Amb el que dius d’en Garzón i amb l’oportunitat d’una investigació d’aquesta mena. Els que s’hi oposen o protesten ja sabem per què ho fan, però penso que és un acte de justícia i que ja era hora. No sé si us havia comentat a tu i a la Rosa que el meu avi, en Josep Mascort, va ser diputat d’ERC al Congrés durant la segona república i va haver d’exiliar-se primer a França i després a Mèxic. Ja fa molts anys que és mort, però segur que estaria satisfet de la iniciativa del jutge mediàtic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!