El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH
Twitter: @antonigarcia web: www.antonigarcia.cat
Xerrada sobre Collserola
Us adjunto un texte que m’ha fet arribar el Manel Cunill Aquiesta informació complemenaria realitzada per el membre de DEPANA Lluís Toldra és una aportació per l’acte que és celebrarà el proper dimarts 27 de juny a l’Ateneu Barcelonés " La urgència de preservar Collserola com espai Natural".
Per què és important que Collserola sigui declarat Parc Natural per Llei?
En primer lloc, val a dir que els Parcs Naturals es declaren mitjançant un decret del Govern (Llei 12/1985, d’espais naturals). No obstant en determinats casos, hi ha hagut Parcs Naturals que s’han declarat per Llei (Cap de Creus, Llei 5/1998) perquè a banda del Parc s’establien Reserves Naturals integrals i Paratges Naturals d’Interès Nacional-PNINs- (que segon la Llei12/1985 s’ha d’establir per Llei).
En segon lloc, la Llei ofereix més garanties formals en quant a limitació de drets i/o usos es refereix. Com a màxima garantia formal esdevé inimpugnable (a no ser que es s’acudeixi al TC, cosa que no podem fer els ciutadans normals de manera directa).
En tercer lloc, aquesta garantia formal que ofereix la llei serviria per acabar amb determinats projectes i/o iniciatives que si no és així trigaran molt com, per exemple, els túnels previstos al PGM. Si esperem a que s’acabi la tramitació de reforma, trigaran molt. La llei permetria:
– Esborrar de cop les previsions destructives per Collserola del PGM: vial de cornisa i els dos túnels.
– Perfilar els límits del Parc de manera que s’hi incloguin les zones "grises" o "dubtoses" del PEPCO (franges immediates al Pla). Potser ara és massa tard, però també permetria incloure Torre Negra, digui el que hagi dit el Suprem.
– Introduir una certa gradació de zones especialment protegides com a PININ (ermita de St. Medir, Sta. Creu d’Olorda, etc.) i alguna reserves Natural no necessàriament integral.
En conclusió la llei permet en una sola tramitació protegir Collserola de manera adequada i sòlida, per tal que aquesta romangui llargament en el temps. Igualment, permetria tenir un cert grau d’ambició en el futur de la Serra com a espai protegit arrodonint totes aquelles mancances que hores d’ara té el planejament especial. Malgrat les virtuts d’aquest darrer, és obvi que el Consorci té algunes mancances a l’hora d’actuar perquè precisament, no és un ens gestor d’un Parc Natural, per la qual cosa cal superar aquestes barreres per dignificar Collserola com es mereix.
Lluis- Xavier Toldrà Advocat de DEPANA
En primer lloc, val a dir que els Parcs Naturals es declaren mitjançant un decret del Govern (Llei 12/1985, d’espais naturals). No obstant en determinats casos, hi ha hagut Parcs Naturals que s’han declarat per Llei (Cap de Creus, Llei 5/1998) perquè a banda del Parc s’establien Reserves Naturals integrals i Paratges Naturals d’Interès Nacional-PNINs- (que segon la Llei12/1985 s’ha d’establir per Llei).
En segon lloc, la Llei ofereix més garanties formals en quant a limitació de drets i/o usos es refereix. Com a màxima garantia formal esdevé inimpugnable (a no ser que es s’acudeixi al TC, cosa que no podem fer els ciutadans normals de manera directa).
En tercer lloc, aquesta garantia formal que ofereix la llei serviria per acabar amb determinats projectes i/o iniciatives que si no és així trigaran molt com, per exemple, els túnels previstos al PGM. Si esperem a que s’acabi la tramitació de reforma, trigaran molt. La llei permetria:
– Esborrar de cop les previsions destructives per Collserola del PGM: vial de cornisa i els dos túnels.
– Perfilar els límits del Parc de manera que s’hi incloguin les zones "grises" o "dubtoses" del PEPCO (franges immediates al Pla). Potser ara és massa tard, però també permetria incloure Torre Negra, digui el que hagi dit el Suprem.
– Introduir una certa gradació de zones especialment protegides com a PININ (ermita de St. Medir, Sta. Creu d’Olorda, etc.) i alguna reserves Natural no necessàriament integral.
En conclusió la llei permet en una sola tramitació protegir Collserola de manera adequada i sòlida, per tal que aquesta romangui llargament en el temps. Igualment, permetria tenir un cert grau d’ambició en el futur de la Serra com a espai protegit arrodonint totes aquelles mancances que hores d’ara té el planejament especial. Malgrat les virtuts d’aquest darrer, és obvi que el Consorci té algunes mancances a l’hora d’actuar perquè precisament, no és un ens gestor d’un Parc Natural, per la qual cosa cal superar aquestes barreres per dignificar Collserola com es mereix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!