Tot just he llegit per segon cop l’entrevista que el Dr. Sala i Martín fa al candidat Montilla a La Vanguardia, i no m’ho crec. Com diu un bon amic meu, és al·l·lucinant, amb tres l geminades.
Com és possible que aquest home hagi arribat a ser candidat a la presidència del país? Com pot confondre’s tant? Com hi ha hagut gent al voltant seu tan poc lleial que no ha estat capaç de dir-li la veritat?
En Montilla no té un problema de formació, ni d’orígen, ni de res que s’hi assembli. Senzillament és un home a qui Cornellà li queda gran. Cornellà, Sant Andreu, Arnes, Mura i Tarragona. Que trist!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Montilla ha perdut els nervis quan ha tingut al davant una persona que estreny en les preguntes, cosa que sempre es demana d’un entrevistador i no es fa.
… amb tot lo patètic que és en Montilla el nacionalista, (tant com el Mas dinero por favor), crec que el dr. Sala i Martín pixa fora de test amb les preguntes.
En Sala i Martín pot fer perdre els números a qualsevol, però quaslevol no hauria de ser President de la Generalitat.
És impresentable la poca cintura dialèctica del candidat Montilla davant una entrevista dura.
Salut,
Marc Arza Nolla
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Un entrevistador ha d’apretar, però ha de respectar l’entrevistat. Em sembla totalment impresentable l’actitud prepotent i xula d’en Sala i Martín. On és la decència? On és la defensa honesta i humil dels ideals, de l’època d’en Pujol. Aquesta no és la Convergència que jo, un dia, vaig estimar.
D’acord que el Sala Martín la lia amb segons quines preguntes però les respostes i la fugida del Sr. Montilla són d’uns continguts i d’un to que precisament no és el que caldria esperar d’un aspirant a president de la Generalitat.
M’encantaria saber el d’avui
Estic d’acord amb l’estil poc ortodox de Sala Martin a l’hora de fer les preguntes, i amb la poca capacitat de Montilla per esquivar els cops. Ara bé, no em digueu que tot això no està ja amanit. Alguns es preguntaven què van pactar realment Mas i Zapatero… doncs això: els socialistes espanyols posaven davant dels convergents un candidat tou, immadur, poc preparat, expressament perquè perdés. Els espanyols no juguen net ni amb els seus.