Més enllà de les meves preferències per aquest o per aquell candidat a la presidència dels Estats Units d’Amèrica, trobo que aquest cop se n’està fent un gra massa de tot plegat: corresponsals a dojo, polítics enviats a “prendre nota” del que s’hi fa, programes especials, blocs dels polítics enviats especials, esmorzars electorals, nits electorals als hotels de Barcelona i per acabar-ho d’amanir el gran fresc d’Obama al moll de les foques del Fòrum (llegiu-me si us ve de gust al Dossier Econòmic d’aquesta setmana).
Hi ha massa espectacle electoral, massa show business polític en la manera com estem tractant la cosa des d’aquí. I en el fons hi ha molt poc aprofundiment, molt poca capacitat per explicar allò que els sobre-entesos que exportem de Catalunya a Amèrica ens tapen i no ens deixen veure el que es mou en el fons de tot plegat.
La Diana Negre ens ho explicava no fa gaire temps a uns quants privilegiats que hi vam poder dinar: no hi ha res més ridícul que un europeu fent l’hermenèutica nordamericana en clau… europea. Els Estats Units són massa grans i complicats per pelar-ho tot amb un comentari de tertulià caigut de no se sap quin avió. Potser ven audiència, però no ven informació. Passa el mateix amb els qui s’hi desplacen per prendre’n nota. Farien millor de confessar el que a mi si que m’agradaria fer: una mica de turisme, farcit amb el millor espectacle polític del món.
De moment ens consolem amb algun capítiol de “The West Wing”, imaginant que el nostre país madura com el seu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord amb el tema del circ mediàtic que s’ha acabat muntant. Només comparteixo potser una opinió que he sentit avui a la ràdio. Els americans estan donant una lliçó a tot el món responent a la crisi econòmica amb més democràcia. Això ens hauria de fer pensar!
A mi també em sembla que se n’ha fet un gra massa. A banda de no compartir eixa mitomania pel futur President Obama