He conegut personalment el bisbe Joan Carrera de pocs anys ençà. L’he tractat gràcies als meus amics i companysinfatigables de tota mena d’accions Ignasi Garcia i Marcel Joan. D’un parell d’anys ençà el bon bisbe Joan va acceptar ser el consiliari de la seu barcelonina de la Fundació Centessimus Annus. Però per a mi el bisbe Carrera és un home de pesnament i d’acció. Cal haver-lo llegit de mica en mica, cal haver-lo paït per comprendre’n la magnitud. Seguint el que n’explica Albert Manent, Joan Carrera és el pensador catòlic i cristià més important del nostre país des del bisbe Torras i Bages. No és cap exageració: en Carrera desenvolupa un pensament propi, autòcton i cosmopolita alhora (com són tots els sistemes que valen la pena).
Cal llegir amb calma “Del Post-Concili al Post-Progressisme” per comprendre el moment actual del país, i d’Europa per extensió. Cal llegir amb més calma els darrers articles del bisbe publicats a Catalunya Cristiana sobre el canonge Cardó. De fet aquests cinc articles han esdevingut un veritable testament teològic, ideològic i nacional.
En un acte de la JNC de fa molt pocs dies a Nou Barris, amb gairebé un centenar de joves patriotes, vaig demanar si ningú sabia qui era Carles Cardó. Un sol noi va saber respondre. Els altres van quedar assedegats de coneixement, i van quedar impressionats del que els vaig llegir del bisbe Carrera. Entre el sentimentalisme patriòtic i l’ideologisme buit, l’espai que construiexien homes com el bisbe Joan, baules necessàries d’una tradició que es projecta cap al futur, han de ser recuperades sense falta.
Caldrà lluitar contra el prejudici i contra la temptació del derrotisme, per fer nostre el llegat optimista i carregat de fe del bisbe Joan Carrera, el mestratge de qui ha de donar fruit en els cors d’aquells que, com els nois i noies de la JNC, en sentiran a parlar a través nostre. Ells en són les baules patriòtiques del futur, les que han de fer el país més lliure, més just i més conscient; tal i com el volia el nostre bon pastor Joan Carrera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bé Antoni!
És just que li dediquem al bisbe Joan el record i l’homenatge que es mereix…
Humil, compromés, silenciós en la seva tasca pastoral i un gran home de Déu…
Hem perdut una gran persona, un gran patriota i un cristià que transpuava l’Amor de Déu a tots aquells qui el van conèixer, que per sort, varen ser molts!
Francesc B.
… el teu post. L’he afegit a un petit recull de reaccions que acompanya el post que vaig fer al meu bloc divendres sobre la mort de Carrera. El pots llegir, aquí.
Benvolgut Antoni,
esperava el teu post. És molt interessant i, com tantes vegades, les teves paraules es converteixen en una invitació al compromís.
Seguim,
Jordi