M’ha agradat força la iniciativa del conseller de cultura sobre la necessitat de regular la presència del català als cinemes. Sense el coratge polític de la implantació de la immersió lingüística al sistema educatiu, sense el coratge polític de la cració del Sistema Policial de Catalunya, sense el coratge polític de la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, no ens n’hauriem sortit.
Ara el conseller Tresserres té el coratge polític de plantejar una llei que siuta el català on l’ha de situar als cinemes del país. Tots hem de fer el que estigui a la nostra mà perquè se’n surti. Hi haurà qui parlarà de llibertat segrestant el concepte un altre cop a favor seu; hi ha qui parlarà de mercat, condicionant-lo a l’aranzel lingüístic que ens domina des de fa tres segles; hi ha qui parlarà d’Europa com si nosaltres els catalans, tant europeus com qualsevol, només en poguessim ser renunciant al que som. No n’hem de fer cas; i el conseller tampoc.
Cap raó de mercat, cap raó de racionalitat, cap raó política no pot oposar-se al que és nostre de dret i de fet: la possibilitat d’accedir a la cultura en la nostra llengua; perquè els nostres representants ens ho proposen; perquè ho volem així.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ben argumentat, Toni, especialment el segon paràgraf. I tu, per sort, (gairebé) sempre per sobre de la baralla partidista estèril. Me’n congratulo.