L’1 de juliol hem complert 9 anys de la llei Mordassa. Es va reformar el Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana, per part del PP. Són polítiques repressives de dretes que ha sostingut i aplicat el govern de les esquerres; el PSOE davant, però també amb Podemos i ara Sumar, en coalició governamental, tot estar-hi en desacord. Unes mesures legals de limitació i involució dels drets fonamentals i llibertats d’expressió, manifestació i premsa. Una mordassa que empara la impunitat policíaca i judicial, un niu d’arbitrarietat constitucional que desconcerta i desespera al jovent i gent lluitadora, mentre alimenta i beneficia a la ultradreta.
De la ciutat literària dels prodigis a la “dels grans esdeveniments” (o “la millor botiga del món”) és marca PSC; un partit cada dècada més compenetrat amb les elits del luxe i hoteleres, el gran capital espanyol i internacional, immobiliari, de serveis, hospitalari i farmacèutic, del gas i aigua, així com de les grans infraestructures. El PSC de Collboni i Illa no en fa penyora del corredor de la mediterrània, ni de l’ample europeu del ferrocarril al port, ni tampoc de Rodalies. Lo seu és permetre espoliar el més genuí del patrimoni a l’altar de l’Olimp euro. El front dels negocis ingents i l’especulació s’ofegarà en l’èxit de les minories poderoses que buiden els barris, condemnen a la pobresa i la precarietat, fan irrespirable i intransitable la capital, estenent la malura a tot el territori. L’alcalde ho presenta com favorables a la ciutadania, tanmateix els canvis en els pisos turístics, els fa a nom i goig del capital hoteler. Riquesa pel gran-luxe, lobbyturisme, macroinfraestructures i esdeveniments, empobriment en qualitat de vida, treball i degradació dels barris. El PSC dels rics.
El dissabte 6 de juliol manifestació per denunciar la massificació: Contra el model de macroesdeveniments i macroprojectes, contra la massificació turística de les nostres ciutats. Columnes des dels barris a Barcelona. Manifestació a Girona.
El diumenge 7, manifestació per Palestina: Aturem el genocidi. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel. BCN, Pl. Universitat, 18,15 h.
Suport a la llibertat de Maksym Butlevicht, pacifista ucraïnès destacat defensor dels drets humans. El febrer de 2022, davant la guerra russa d’invasió d’Ucraïna, va incorporar-se a la defensa del seu país agafant les armes. “Desaparegut” durant mesos va aparèixer en territori ocupat, jutjat i condemnat per Rússia a 13 anys de presó. El 16 de juliol acte al Col·legi de Periodistes per la seva llibertat.
Centenari Lenin. Llegim a “Marxisme i reformisme” (1913): “A diferència dels anarquistes, els marxistes admeten la lluita per les reformes, és a dir, per millores de la situació dels treballadors que no lesionen el poder, deixant-lo com estava a mans de la classe dominant. Però, a la vegada, els marxistes combaten amb la major energia als reformistes, que circumscriuen directa o indirectament els anhels i l’activitat de la classe obrera a les reformes”. A “Notes crítiques sobre el problema nacional” (1913): “El programa nacional de la democràcia obrera és: cap privilegi en absolut per una nació o idioma; solució del problema de l’autodeterminació política de les nacions, o sigui, de la seva separació en tant que Estats, per via completament lliure i democràtica”. Fa bé repassar “La correspondència entre Marx i Engels” (1913), un Engels de 24 anys a París: ““discutirem sobre proudhonisme… El punt principal que vaig haver de provar fou la necessitat de la revolució violenta” (23 d’octubre de 1846)… Definí, escriu Engels, les intencions dels comunistes d’aquesta manera: 1) defensar els interessos dels proletaris enfront dels de la burgesia; 2) realitzar això mitjançant l’abolició de la propietat privada i el seu reemplaçament per la comunitat de bens; 3) no reconèixer una altra manera de portar a fi aquests objectiu que la revolució democràtica violenta (escrit any i mig abans de la revolució de 1848)”.Tom 24, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
4 de juliol de 2024
La Aurora – Revista marxista
