El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
M’aixeco a les sis del matí el dia de Nadal (per cert, Bon Nadal a tots!!). Espero que els nens s’aixequin per recollir els regals i mentre em preparo un cafè amb llet faig una volta per les diferents cadenes buscant alguna novetat informativa (deformació professional) i em trobo a Telecinco una magnífica actuació del músic badaloní Martí Serra. Això em recorda que li dec aquest post a partir d’una notícia llegida fa uns dies a Vilaweb Badalona. En Martí i l’Ismael Dueñas han estat seleccionats com a candidats a rebre el premi Jaç 2009 de la revista del grup Enderrock. Ambdós s’ho mereixen. Voteu per ells en aquesta pàgina.
Ja sé que no hauria de ser una sorpresa trobar-se un músic de la qualitat de Martí Serra tocant el saxo a una televisió d’àmbit estatal, però ho és. I és una manera molt bona de començar un dia de Nadal molt matiner (deu ser prequè conservo la impaciència de la infantesa pels regals…). El veig allà dalt de l’escenari tocant el saxo magistralment i em ve el cap el primer cop que el vaig sentir en directe, deu fer mil anys o més, al teatre del Sant Josep tocant amb els Confiscats. Recordo que en Martí, guitarra i saxo, i la veu rogallosa d’en Guillem Vidal, avui un dels periodistes musicals del país amb més solvència, eren el més sòlid d’una formació que com totes va morir al cap de pocs anys. Vaig tenir la sort, força abans que en Martí s’anés a fer una estada als Estats Units, de poder comptar amb la seva col·laboració en un tema que tocàvem amb els Glasgow i que vam enregistrar pel disc del cicle Transmúsica. Ara en Martí Serra s’ha convertit en un dels jazzmen més seriosos de Catalunya i en un valor cultural per a Badalona i el jazz català. Ell i l’Ismael Dueñas, un altre tros de músic que s’ha vist embolicat en tot el merder de l’Escola de Música (poc que podem anar bé), et recorden que a Badalona tenim motius per treure pit i que un d’ells està en la categoria dels músics que dóna la ciutat. Espero que tinguin sort i que s’emportin el premi, se’l mereixen, en Martí el de «la millor proposta» i l’Ismael el de «millor grup o solista».
Podeu fer un tast de la música d’en Martí Serra en aquest enllaç
Sentiu l’Ismael Dueñas en un muntatge audiovisual basat en la pel·lícula Metropolis de Fritz Lang.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei, Andreu! Good old times, eh? Que bé que ens ho vam passar fent rocanrol quan erem xoves… [sospir] Jo després la vaig cagar, noi, vaig entrar a l’escola de música i em van enredar de mala manera amb tot això del jazz, la bossanova i altres músiques que quan tenia ús de raó rockera em regiraven l’estómac. Espero que almenys tu, malgrat els anys passats, conservis l’espíritu!
Gràcies pel post, de veritat. M’has fet posar vermell, de tantes floretes!
Una abraçada i bon any nou.