El bloc d'Andreu Mas

Inicialment aquest article era només un recull de la contraportada que vaig publicar aquest dimecres a El Punt en la qual defensava que el Museu Nacional del Còmic havia d’anar a la fàbrica del coco, tal i com demanava l’Ajuntament de Badalona. A hores d’ara l’article ha quedat un xic vell, atès que fa poques hores s’ha sabut, i demà ho publicarà el diari, que el Govern ha decidit que sigui Badalona la seu d’aquest important equipament cultural. Ara només cal esperar que es faci realitat i que no passi com els intents frustrats d’aconseguir que la Universitat de Barcelona vingués a la CACI. Per un cop a la vida no caiguem en el típic fatalisme badaloní: felicitem-nos i confiem que la CACI serà la fàbrica del còmic. A continuació us reprodueixo l’article que vaig publicar dimecres. La reflexió continua sent vàlida malgrat tot (a mi m’ho sembla, vaja).

Ara ja hauria d’estar en funcionament, si fem cas de la darrera
vegada que es va publicar la notícia que la Universitat de Barcelona
s’instal·laria a l’antiga fàbrica del coco, la CACI. El cert és que
l’edifici roman en el mateix lamentable estat que ha tingut els darrers
vint-i-vuit o vint-i-nou anys, des que la fàbrica de colls de camisa de
cotó va tancar portes. Pel que sembla, tot i que l’Ajuntament no ho diu
i la Universitat calla, aquesta última no disposa dels diners
necessaris per transformar un dels darrers vestigis industrials
modernistes de Badalona, una fàbrica construïda el 1899 per Jaume
Botey. La UB tenia un projecte ambiciós: convertir l’antiga Compañía
Auxiliar del Comercio y la Industria en un centre d’estudis intensius
de postgrau, que incloïa una residència. En alguna pàgina web citen el
projecte com una mena de college a l’estil d’Oxford, amb
voluntat d’esdevenir un centre de referència internacional. A l’hora de
la veritat, la crisi ha esvaït els somnis i l’Ajuntament s’ha trobat
amb la dura realitat: hi haurà d’aportar diners del pla Zapatero si vol que algú es quedi el magnífic, i a la vegada ruïnós, edifici de sis plantes a primera línia de mar.

Ara,
qui té força números per instal·lar-s’hi és el museu nacional del
còmic. Badalona competeix en aquesta cursa amb l’Hospitalet de
Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sitges. Diuen, i aquest cop no des
de l’Ajuntament, que ja s’ho mira tot amb la prudència de qui ha sortit
escaldat diverses vegades, que Badalona està en la millor de les
posicions per acollir aquest museu d’àmbit metropolità i català. Ara
bé, no es pot fer cas de ningú; a la xarxa es recullen unes
declaracions del conseller de Cultura en què afirma que l’Hospitalet és
la millor opció, per la seva proximitat a Barcelona i per les bones
comunicacions. L’Hospitalet ofereix la fàbrica Germans Albert, que data
del 1926 i que estava dedicada al sector tèxtil i que també s’ha de
rehabilitar. Ara bé, Tresserras va recordar que la conjuntura econòmica
és la que pot ajudar a decidir la futura seu.

No deixaria de ser
una ironia del destí que Badalona, que no és que hagi tractat gaire bé
els seus dibuixants i il·lustradors, allotgi el museu nacional del
còmic. Aquest sempre ha estat considerat un art menor, malgrat que en
els cercles de la Badalona underground hagi tingut un paper
rellevant, i s’hagi desenvolupat en paral·lel al moviment musical que
va impulsar la ciutat durant la dècada dels vuitanta i dels noranta.
D’altra banda, la ciutat és un viver de dibuixants, que treballen fins
i tot per a multinacionals com ara Marvel i DC Còmics. La ciutat té,
doncs, potencial per acollir el museu i la seva situació estratègica és
excepcional. A més, no acull cap gran institució metropolitana i
ajudaria a configurar un continu important juntament amb Sant Adrià de
Besòs, pel que fa a l’emplaçament de grans centres museístics, com ara
l’adrianenc Museu de la Immigració.

Si aquest tren també se’ns
escapa, com abans el de la FIBA o, posteriorment i més d’una vegada, el
de la Universitat de Barcelona, la ciutat haurà de prendre una decisió
respecte de la CACI, perquè no pot romandre en aquella situació. És un
edifici que cal recuperar i que seria un excel·lent museu relacionat
amb les activitats marítimes, sobretot per la seva proximitat al port.
O podria ser, també, un bon centre de creació, ara que l’escorxador de
la Salut ha quedat força minvat a conseqüència de les obres del metro.
D’usos, segur que se li’n poden trobar molts; el problema, com sempre,
és trobar les misses per poder atendre una despesa que segurament no és
prioritària a Badalona. El que ja ha quedat en evidència és que ningú
vindrà a posar-hi ni un duro; per això estem condemnats a pagar-nos la
festa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!