El bloc d'Andreu Mas

La història de l’Escola de Música Moderna de Badalona, l’EMB, està molt lligada al Casal Dalt la Vila. A principi dels anys vuitanta, el Casal era el punt de trobada de la majoria de músics de Badalona, que compartien espai amb un marasme d’organitzacions sense ànim de lucre que s’havien anat repartint les habitacions del casalot. A l’edifici li mancaven alguns serveis, i la imatge que projectava per a algú que s’hi acostava per primera vegada era la d’un lloc brut, amb un toc entre sinistre i hippy, segons l’hora del dia que s’hi anava i els personatges que t’hi trobaves. Darrere la capa de brutícia, hi havia un conjunt d’experiències interessants. L’Ajuntament va convertir el Casal en la seu del Centre de Recursos i Serveis per a Joves i amb una nova direcció es va començar a fer neteja –en tots els sentits– i a endreçar el complex. La llavor de l’Escola de Música estava plantada i a poc a poc es va anar fent la mestressa de l’espai fins que, al final d’un procés que va durar uns quants anys, va fer del Casal la seva seu definitiva.

En tots aquests anys, l’EMB ha fet moltíssima feina, en un panorama, el de la música diguem-ne popular, en què la regulació no ha estat mai gaire clara, començant pels mateixos músics –els reglats i els no reglats–. Els músics són una espècie molt anàrquica, molt acostumada a moure’s en el terreny de l’alegalitat, perquè els marges que es poden treure pel fet d’actuar o fins i tot de fer classes són molt petits. Si algú es pot estalviar l’IVA o l’IRPF, ho fa, això en el cas que sigui conscient que ha de fer aquestes declaracions, que en molts casos són vistes com paperots burocràtics que no s’acaben d’entendre. A qui li estranyi que els grups cobressin en negre és que desconeix com funciona tot aquest món. Encara sort si els grups han cobrat alguna cosa pel fet d’actuar, amb els diners que els organitzadors dels concerts que es muntaven al Casal treien d’un petit bar fet a partir d’una nevera que queia a trossos i del que s’aconseguia amb les entrades. Tots els que hem organitzat concerts en aquest espai hem fet el que hem pogut i el que hem sabut, inclosa l’Escola, amb més empenta que coneixement. Les coses són més serioses quan es parla d’una escola, però no han de funcionar de manera diferent forçosament, perquè els que l’han portada han begut d’aquesta cultura.

Ahir, el diari El Mundo es despenjava amb una informació duríssima en què s’acusava el director de l’Escola d’haver desviat 80.000 euros en set anys, a partir de l’associació Promusic Amics del Jazz de Badalona. S’ha de tenir molta cura a l’hora de jugar amb l’honorabilitat de les persones. Se’m fa difícil pensar que estem davant d’un altre cas Millet com insinuava el rotatiu madrileny. A l’EMB s’ha treballat amb més inconsciència que serietat, tant la direcció com els professors, que han acceptat un sistema retributiu que ja els estava bé. El que probablement va començar com una gestió innocent d’uns recursos escassos es va acabar convertint, en sistematitzar-se, en una mala gestió permesa per les persones que des de l’administració havien de controlar-ho. El cas és que a l’administració municipal ja li ha estat bé que l’Escola funcionés sense emprenyar gaire i, sobretot, amb un cost relativament barat. Legalitzar plenament els pagaments i la plantilla de l’Escola, com ja es va veure en el cas dels professors acomiadats –gènesi de la informació publicada a El Mundo–, comportava encarir alguns dels capítols del pressupost municipal que no s’estava disposat a tocar. Sempre és més fàcil mirar cap a una altra banda que assumir les responsabilitats i, a més, discutir amb artistes fa anys que es va demostrar que no els va bé als responsables del consistori. És temps de reordenar i professionalitzar la gestió musical.